Més de 100.000 milions d'euros per a la banca
· La crisi ha deixat palesa la necessitat d'una reforma en profunditat del sistema financer europeu, que camina ara cap a una més gran integració, capitalització i regulació sota la batuta del BCE
· Les entitats de l'Estat espanyol han necessitat 108.000 milions d'euros per superar els efectes de l'esclat de la bombolla immobiliària
Qui sap si el camíque ara comença acaba algun dia amb una mutualització
del deute de la zona euro
Prop de 108.000 milions d'euros ha destinat l'Estat espanyol a salvar una part d'una banca que estava en fallida després de la punxada de la bombolla immobiliària. Les caixes d'estalvis mal gestionades i sovint marcades per la intervenció de polítics han estat les principals destinatàries d'aquest sac de milions necessaris per evitar la caiguda de tot el sistema. Uns recursos ingents que van obligar el govern espanyol a demanar ajuda a la UE i que, com a resultat final, han donat lloc a un nou mapa bancari a l'Estat i, també, han posat les bases per a un nou sistema financer de caire europeu.
Menys bancs, més ben capitalitzats i més regulats. Aquest podria ser el resum de la reordenació experimentada pel sector financer de l'Estat, que ha passat de sumar una cinquantena d'entitats a poc més d'una dotzena en menys de cinc anys. Pel camí s'han quedat bona part de les caixes d'estalvis locals, arrossegades per la feblesa dels seus balanços i de l'economia, i que han acabat engolides per una gran banca que, al seu torn, necessitava els seus clients per apuntalar uns comptes de resultats que començaven a flaquejar com a conseqüència de la caiguda del negoci financer. Tot, ben regat amb recursos públics, fins a 107.913 milions d'euros, segons les últimes dades del Tribunal de Comptes, que no han servit per engegar la maquinària del crèdit –ni situar aquest en un cost raonable– i reactivar la represa. “Espanya viu un procés de desendeutament sense precedents”, repeteixen un rere l'altre els grans executius del sector bancari.
Un daltabaix financer que, en major o menor grau, s'ha donat aquests últims anys també en altres països europeus, que igualment han sortit per ajudar les entitats. Per limitar l'impacte de futures crisis i, sobretot, evitar traspassar la factura al contribuent, la UE s'ha vist obligada a impulsar una unió bancària que, un cop enllestida, esdevindrà la reforma més ambiciosa des de la creació de l'euro.
A partir del 4 de novembre, el BCE controlarà entre 150 i 200 dels 6.000 bancs de la UE, encara que seran els més importants –amb uns actius mínims de 30.000 milions d'euros o amb operacions en almenys tres països– i, en tot cas, de caràcter sistèmic, és a dir, aquells la fallida dels quals pugui posar en risc el sistema financer. En el cas de la banca espanyola, quedarà gairebé tota sota el paraigua del BCE.
El fons comú
Aquesta supervisió anirà acompanyada d'un fons comú de 55.000 milions d'euros nodrit per la mateixa banca i que servirà per reestructurar o, arribat el cas, liquidar les entitats que tinguin problemes. A més, accionistes i creditors assumiran en el futur majors responsabilitats –llegiu pèrdues– en la recapitalització de grups, juntament amb aquells titulars de dipòsits per sobre dels 100.000 euros.
Això sí, la nova norma garanteix arreu de la UE els dipòsits bancaris per sota d'aquests 100.000 euros. En cas d'urgència, en només un cap de setmana es podria liquidar un banc amb un futur compromès per tal d'evitar una desestabilització del sistema.
Més integració
La conseqüència pràctica d'aquesta normativa és, òbviament, una tendència cap a una més gran integració del sistema financer europeu. En primer lloc, mitjançant l'oferta o comercialització de productes i serveis en diversos mercats de la zona euro per part dels grans grups transnacionals per, posteriorment, facilitar les fusions entre entitats.
En definitiva, tota una unió financera que hauria de facilitar també una homogeneïtzació del cost del deute sobirà i dels interessos dels crèdits personals i a pimes al conjunt de la zona euro i, qui sap si algun dia, la mutualització del deute del conjunt de països de la UE.
