Sense cap mena de dubte. Un moment excepcional requeria una solució tan excepcional com aquesta. S'ha hagut de fer això perquè no han deixat que tranquil·lament els ciutadans puguin escoltar, pensar i decidir lliurement el seu futur. Com que l'Estat espanyol té un dèficit marcat de qualitat democràtica, s'ha hagut de buscar una solució així, que només serà guanyadora si tots generosament hi donem suport.

Justament el fet que vivim unes circumstàncies molt extremes en què és absolutament necessari que els matisos deixin pas a la idea central: guanyar i fer veure al món que som una nació i tenim dret a decidir el nostre futur.

Només hem rebut elogis i reconeixements. Sempre hi ha algun eixelebrat a qui allò quotidià no li interessa, però en aquest govern hem intentat combinar un horitzó de llibertat plena, de futur, amb el bon funcionament de les qüestions quotidianes. I, per tant, l'única opció que teníem era el diàleg com a vocació i actitud, i la recerca de l'acord continu com a obligació.

El resultat és agredolç, s'ha de reconèixer. No pot ser que Catalunya, el govern català i els consellers, tot i que som una nació que aportem més del 19% del PIB i som més del 30% de la població de l'Estat, tinguem la sensació que, mes sí, mes no, hem d'anar a pidolar a Madrid perquè ens resolguin algun dèficit, ens atenguin una petició concreta... I quan tornes sembla que t'han fet un favor. La pregunta que s'han de fer els catalans és si hi ha necessitat d'això. No hem de dir prou? Hem d'obligar en Vila a anar cada mes a Madrid a abaixar-se els pantalons i a barallar-se i després fer el seguiment per veure si les coses surten bé o no?

Jo em sento molt honorat de tancar aquesta llista, perquè és una llista ciutadana, no per als polítics professionals. Els polítics professionals són molt importants en una democràcia madura; que ningú s'equivoqui: són imprescindibles. Una societat madura sense polítics s'enfonsaria. Però aquest moment requeria que els polítics féssim un pas enrere. Em sento molt honorat, senzillament, de fer costat a tots aquests ciutadans que volen passar al davant.

Això ho heu de preguntar al president. Jo li he dit que per a mi ha estat un honor servir-lo, perquè entenia que servint-lo a ell servia els catalans. Si el país té la sort que el president Mas pugui tornar a formar el govern, li correspondrà a ell dotar el país del millor govern. A partir d'aquí, em té a la seva disposició.

Hem de treballar per fer tots els possibles per guanyar, perquè el país s'hi juga molt i, si no guanyéssim, crec que es confirmaria una claríssima involució en l'autogovern. Lluny de quedar com estem, aniríem molt enrere. De fet, el procés de regressió autonòmica ja ha començat i, en aquesta legislatura de Rajoy, han estat moltes les decisions que han intentat laminar l'autogovern i la identitat nacional dels catalans.

Sí, crec que les generals són el segon round després d'aquest que ara jugarem i, per tant, el país ha d'anar unit; hem de fer una gran candidatura també a Madrid i des d'allà no parar fins que els catalans hàgim pogut decidir lliurement el nostre futur.