Política

Ribesaltes, el camp del nord

Construït per refugiats catalans i espanyols el 1940, va estar obert durant setanta anys

El primer ministre francès, Manuel Valls, hi ha inaugurat un memorial sense la presència de membres del govern espanyol

Tothom té al cap el nom d'Argelers, en relació amb els camps francesos de concentració o “acollida” per als refugiats del 1939 en territori de la Catalunya del Nord. No va ser l'únic, hi havia també els de les platges de Sant Cebrià i el Barcarès. El de les garrigues de Ribesaltes, però, és el més desconegut. Els republicans catalans i espanyols van ser els primers internats a Ribesaltes, un camp que continuaria obert durant dècades per rebre, successivament, els estrangers indesitjables, els ciutadans sospitosos per ideologia o “raça” i els presoners militars que els vaivens de la història francesa arrossegaven fins a aquesta plana pelada i esventada dels confins del nord de les terres catalanes. Un camp edificat en terreny militar sota els contraforts de les Corberes i vora l'estany de Salses, aiguabarreig compartit amb Occitània i antic Mal Pas entre reialmes enemics.

Obert a causa de l'aiguat

El camp de concentració o “internament” de Ribesaltes va ser obert el 16 d'octubre del 1940. Hi van ser traslladats milers de refugiats del camp d'Argelers –utilitzats com a mà d'obra per construir-lo–, quan la platja es va inundar a causa de l'històric aiguat de l'any 40. Ribesaltes, amb denominacions oficials diferents, va estar obert setanta anys. No es va tancar definitivament fins entrat el segle XXI, el 2007, quan un dels seus barracons encara servia de centre de retenció per a immigrants sense papers. En total hi van passar unes seixanta mil persones. Quan encara hi residien republicans catalans i espanyols, el 1941, van començar a arribar-hi ciutadans francesos gitanos i jueus. Va ser al començament de les detencions massives del règim francès de Vichy. Acabada la Segona Guerra Mundial els barracons es van omplir de soldats alemanys presoners i de francesos que havien col·laborat o simpatitzat amb l'ocupació alemanya. Als anys seixanta presoners polítics algerians van ser internats al camp nord-català. Eren combatents independentistes del FLN (Front d'Alliberament Nacional), i, un cop Algèria va aconseguir la independència, França hi va amuntegar els harkis. Aquests magribins antiindependentistes, que van fugir del seu país al mateix temps que les tropes franceses, van acabar arraconats durant dècades en un camp que esdevingué el seu domicili.

Memorial

Al camp, ara s'hi pot visitar un memorial per no oblidar-ne la tràgica història. El va inaugurar el primer ministre francès, Manuel Valls, la setmana passada, al costat de les autoritats nord-catalanes. Es va notar –i força– l'absència de membres del govern espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Marc Puigtió
Alcalde de Sant Julià de Ramis (ERC)

“Tot i la majoria absoluta, vam pactar amb el grup de Medinyà”

Sant Julià de Ramis
Sergi Barrera
Cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

“Pels joves és impensable no formar part de la UE”

Barcelona
Política

Albiol insisteix que té funcionaris que “es toquen els nassos”

Badalona
ESTATS UNITS

Biden imposa noves restriccions per demanar asil a la frontera sud

BARCELONA
estat espanyol

Sánchez critica la citació de la seva dona amb una altra carta a la ciutadania

barcelona
memòria democràtica

Llach i Delgado a Via Laietana 43

barcelona
tribunals

L’Audiència atura la pròrroga judicial que investigava la suposada trama russa del procés

barcelona
índia

Modi es proclama guanyador amb una estreta majoria al Parlament

barcelona
guerra a gaza

Biden pensa que Netanyahu allarga la crisi per a mantenir el poder

barcelona