La CE acusa Google d'imposar les seves apps als mòbils

El correu electrònic? Gmail. El cercador? Google Search. Els mapes? Google Maps. El navegador? Google Chrome. La botiga? Google Play. Els vídeos? YouTube. Sense haver-les pogut escollir, aquestes són les aplicacions que, per defecte, ens trobem instal·lades quan comprem un telèfon mòbil o una tauleta Android. No és cap casualitat que totes siguin propietat de Google: la Comissió Europea sospita que el gegant californià les imposa a fabricants i operadores, una violació de la legislació comunitària antimonopoli que li podria costar una multa de fins a 6.540 milions d'euros.

Joaquín Almunia mai no s'hi va atrevir, tot i les primeres denúncies del 2013, però la seva successora, l'eurocomissària de Competència, Margrethe Vestager, es va decidir ahir a atacar Google, acusant-la d'obligar els fabricants de telèfons intel·ligents i tauletes que operen amb Android a instal·lar les seves aplicacions de manera predeterminada. En concret, Brussel·les li retreu que imposi “restriccions injustificades i condicions” als fabricants. I assegura que té proves que els compensa econòmicament perquè els seus aparells ja incloguin les seves aplicacions.

L'empresa fundada per Larry Page i Sergey Brin ja controla el 90% del pastís del mercat i això no és il·legal, però sí “abusar de la seva posició dominant” per “restringir la competència”.

Google “nega als consumidors l'accés a un ventall més ampli d'aplicacions i serveis mòbils i obstaculitza la innovació a altres actors, incomplint les normes comunitàries antimonopoli”, es va queixar l'eurocomissària liberal danesa. “L'impacte per als usuaris és molt important, perquè cada dia el fem servir per fer cerques a internet, preparar un viatge, comprar en línia o consultar el temps”, va advertir Vestager. De fet, el 80% dels mòbils d'arreu del món tenen Android i el 50% de les cerques a internet es fan des d'aquest dispositiu.

Brussel·les ja va castigar Microsoft l'any 2012 per haver fet el mateix amb els ordinadors imposant-li una multa de 1.700 milions i obligant Bill Gates a oferir navegadors alternatius a l'Explorer i programes de reproducció audiovisual diferents del Media Player. Ara, precisament Microsoft és una de les empreses que han denunciat la supremacia de Google.

Google disposa ara de dotze setmanes per presentar al·legacions, però ahir mateix ja va respondre que es pren “seriosament” les acusacions de Brussel·les i es va comprometre a demostrar que les seves pràctiques “són bones per a la competència i per als consumidors”. “Creiem que el nostre model de negoci manté els costos per als fabricants baixos i la seva flexibilitat alta, alhora que ofereix als consumidors un control sense precedents dels seus dispositius mòbils”, va intentar defensar a través d'un comunicat. La sanció, segons la legislació, pot pujar fins al 10% de la seva facturació global (65.400 milions d'euros l'any passat), és a dir, a una multa rècord de 6.540 milions.