Taiwan no se sent xinesa
La majoria dels ciutadans de l’illa no s’identifiquen com a xinesos, segons un sondeig
Pequín acusa Taipei d’intentar buscar la independència mitjançant la pandèmia enmig de crides a les xarxes del gegant asiàtic per envair el territori
Dos de cada tres residents a Taiwan declaren que no se senten identificats com a xinesos, segons una enquesta que demostraria el greu problema que hauria d’afrontar Pequín si aconseguís el control d’aquesta illa. El sondeig, fet pel think tank nord-americà Pew Research Center, afirma que el 66% dels enquestats es consideren taiwanesos, un 28% afirmen que se senten taiwanesos i xinesos indistintament, i un 4% s’identifiquen exclusivament com a xinesos. Els resultats d’aquesta enquesta confirmen la tendència d’altres consultes que assenyalen el constant creixement identitari dels ciutadans de l’illa que es consideren exclusivament taiwanesos, des de l’inici de les consultes l’any 1991.
L’enquesta també mostra que el sentiment de pertinença exclusiu a Taiwan augmenta en les noves generacions, que han desenvolupat una identitat diferenciada dels xinesos. Així, el 83% dels enquestats menors de 30 anys asseguren que són només taiwanesos i refusen considerar-se xinesos, i la xifra va en declivi com més edat té l’enquestat.
En aquest mateix sentit, l’enquesta assegura que sols un 35% dels ciutadans tenen una opinió favorable de la Xina i que un 79% preferirien aprofundir els lligams polítics del país amb els Estats Units ja que amb la Xina només ho volen un 36%.
Estratègia fallida
Pequín va intentar posar en pràctica a Taiwan l’estratègia d’“un país, dos sistemes” que va fer servir a Hong Kong però ha fracassat i la comunicació oficial entre Pequín i Taipei està congelada des del 2016, quan Tsai Ing-wen, del proindependentista Partit Progressista Democràtic, va ser elegida presidenta del país i va rebutjar aquest model. Tot i que Taiwan no ha declarat mai la independència, actua com un estat de facto amb govern i exèrcit propis.
La Xina, que ha acusat Taipei de buscar la independència mitjançant la pandèmia, considera Taiwan part indiscutible del seu territori i veta qualsevol participació de l’illa en organitzacions internacionals.
Davant aquest sentiment independentista, les xarxes socials xineses han instat el govern a aprofitar que els quatre portaavions de la flota nord-americana estan afectats per la pandèmia de la Covid-19 per envair l’illa, tot i que Pequín ha demanat als seus ciutadans apaivagar els seus sentiments nacionalistes. Fins i tot alguns militars retirats s’han afegit a les proclames per prendre el control de l’illa, però un general de la força aèria del país, Qiao Liang, va assegurar que no era un bon moment, ja que ho considerava “massa costós i arriscat”. Pequín, però, considera “el manteniment de l’estabilitat i prosperitat de Taiwan abans i després de la unificació com una màxima prioritat”.
Una polèmica llei sobre l’himne xinès revifa les protestes
L’aparició del coronavirus a Hong Kong el 23 de gener passat va fer reduir les multitudinàries manifestacions pro democràcia a desenes de persones, però l’arrest i processament de diversos activistes, així com l’absència de contagis durant les darreres tres setmanes, va revifar el moviment contestatari. Divendres passat el Parlament de Hong Kong va viure un enfrontament físic amb empentes i agressions entre parlamentaris pro democràcia i diputats progovernamentals després que els membres de la cambra no aconseguissin acordar qui havia de presidir el comitè de la cambra. L’endemà centenars de manifestants van ocupar més d’una desena de centres comercials i es van produir diversos actes de sabotatge i crema de contenidors. Els antiavalots van actuar de manera especialment contundent i la nit va acabar amb més de 230 detinguts, en una ciutat que feia pocs dies que permetia obrir els locals comercials.
Malgrat aquestes mostres d’oposició a Pequín i després dels aldarulls de l’any passat que van fer retirar la polèmica proposició de llei d’extradició, el govern de Hong Kong s’arrisca a una nova onada de massives protestes impulsant un controvertit projecte de llei que prohibeix els insults a l’himne nacional xinès. Les autoritats de Pequín pressionen l’executiu de Hong Kong, que formalment manté certes llibertats de l’època colonial britànica, perquè aprovi una llei similar a la xinesa després que els espectadors de futbol de la ciutat la xiulin i l’escridassin habitualment en els partits de futbol. El projecte de llei prohibeix distorsionar, faltar al respecte i insultar l’himne nacional, amb penes de fins a tres anys de presó i multes als infractors.
