El Parlament Europeu es reivindica en el procés per crear el fons de recuperació per la crisi de la Covid-19 com a institució més ambiciosa. El seu president, David Sassoli, va avisar ahir que cal revertir les retallades al macropressupost de la Unió Europea per als pròxims set anys que han permès aprovar l’instrument d’emergència per la pandèmia.

Amb l’acord de dimarts, els socis europeus van optar per reduir el volum dels comptes pel 2021-2027 i així poder engegar ràpidament un fons amb 750.000 milions d’euros en subvencions i crèdits dirigit a les economies més tocades pels confinaments, especialment la italiana i l’espanyola. Ara tot aquest paquet econòmic necessita l’aval d’una majoria absoluta d’eurodiputats.

Tècnicament, l’instrument d’urgència no ha de passar per l’Eurocambra, però aquesta sí que ha de donar el seu vistiplau al macropressupost. Com que totes dues coses estan vinculades (Brussel·les es recolza, en part, en aquests comptes per anar a buscar als mercats financers els diners del fons), de facto l’única institució escollida democràticament a la UE té el poder per vetar la complexa operació.

La realitat política no li deixa gaire marge de maniobra, però. Els governs europeus que han tancat el pacte econòmic pertanyen a les tres famílies polítiques que controlen la cambra: democratacristians, socialistes i liberals. Per tant, si el pla estigués en risc per l’oposició frontal, aquests grups tindrien difícil enfrontar-se als seus caps a les capitals.

Com que hi ha temps per a l’escenificació i la negociació, per ara l’Eurocambra aprofita per posar sobre la taula les seves exigències. Des del principi aquesta institució havia reivindicat que s’augmentés els comptes europeus fins als 2 bilions d’euros per tal de donar un nou impuls al projecte d’integració. Finalment, aquesta xifra ha quedat fortament minvada i el macropressupost està valorat en 1,074 bilions.

Després d’una reunió ahir amb els líders parlamentaris, Sassoli va constatar que hi ha malestar per aquestes retallades “injustificables”, sobretot per les que afecten àmbits com la recerca, l’Erasmus o la migració i l’asil. També n’hi ha d’altres que afecten especialment Catalunya, com són els fons de cohesió i els agraris.

El president de l’Eurocambra també va reclamar la introducció “ràpida” de nous recursos propis per finançar la recuperació i tenir un paper per assegurar el compliment dels objectius de la Unió Europea a mitjà i llarg termini, com per exemple els objectius climàtics. Ara bé, sobre aquesta qüestió no poden decidir, amb la qual cosa difícilment forçaran un canvi.

“Hi ha una proposta que volem millorar”, va defensar ahir l’italià. Amb aquestes reivindicacions al cap, el ple de l’Eurocambra celebra avui un debat sobre l’acord dels líders que dona el tret de sortida a les negociacions per intentar ajustar una mica més el paquet econòmic que tant ha costat pactar entre les capitals.