“Soc ministre a jornada completa.” Amb aquesta sentència, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va anunciar ahir que seguirà retenint la seva cartera al govern de Pedro Sánchez si les eleccions catalanes no se celebren finalment el 14 de febrer i han de ser ajornades per l’evolució de la pandèmia, tot i que ja és públic que és el candidat del PSC. En una escena paradoxal, Illa compareixia ahir a la taula del Consell de Ministres com a ministre i havia de respondre si creu, com a màxima autoritat sanitària que és, que la crisi de la Covid-19 permet o no la cita electoral a la quall ell concorrerà, però va defugir la incomoditat pel debat sobre la data avisant que abandonarà la cartera només quan es doni el tret de sortida a la campanya electoral: “Estic centrat al 101% en la lluita contra el virus.”

La jugada de desvestir el govern de Sánchez –avui la coalició compleix el seu primer aniversari– per vestir un candidat del PSC que millorés les possibilitats de Miquel Iceta sempre va ser una aposta de riscos múltiples, però si el 30 de desembre, quan tot es va precipitar, els perills eren una intuïció, ara ja són una realitat. A només tres dies per al veredicte final sobre el 14-F, Sánchez descobreix que no és ell l’amo del calendari d’una crisi de govern, sinó que el dictarà el virus, i, al seu torn, Illa comença a témer que el “torno a casa” es podria demorar sine die i obeirà a un fenomen tan volàtil com una pandèmia.

Tot i gaudir d’una privilegiada talaia com és el ministeri –amb l’auxili del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries de Fernando Simón–, Illa evita tenir opinió pròpia sobre si les eleccions s’han de fer o si ell n’aconsella l’ajornament. “Pel que fa a la celebració de les eleccions, ja hi ha un espai de decisió al qual jo no afegiré cap matís; és una decisió que ha de ser presa per consens entre els partits, i és als partits als quals correspon prendre-la”, va dir. Illa viu ara atrapat: és un dels més ben informats, però pateix el risc que tota opinió sobre la cita en què ell és candidat sigui vista com oportunista. Fins i tot dubta si retenir la cartera li dona avantatge: “Estic centrat al 101% en el ministeri, i les funcions les deixaré quan comenci la campanya. No sé si genera cap mena d’avantatge. No són setmanes còmodes.”