Política

Noves maneres

Washington apareix desèrtic i fortificat per la pandèmia i els riscos de seguretat

Trump se’n va a Florida amb un discurs-míting i la promesa que tornarà

La rebuda d’un nou president dels Estats Units sempre està acompanyada de festa i xerinola, però la situació actual fa que hagin canviat els protocols, les maneres de viure un nou traspàs de poders. El centre de Washington estava totalment buit, un búnquer impenetrable on només hi havia periodistes, policies i militars. L’escenari de la cerimònia, l’escalinata del Capitoli i la seva pompositat, també es van haver d’adaptar a la nova situació: xifra de convidats de mínims, cadires separades entre els assistents. Davant dels assistents, un mar de banderes per ocupar l’espai on havia d’haver-hi desenes de milers de persones.

Tot és diferent als Estats Units actuals. La pandèmia de coronavirus ho ha capgirat tot, l’assalt al Congrés ha accelerat les urgències de revisar-ho tot, de fer passos endavant, d’enviar missatges i mostrar símbols que el país entra en una nova era. A una nova manera de fer, una nova forma de ser política. La vicepresidència de l’afroamericana Kamala Harris, la primera dona a arribar a aquest càrrec, és d’una simbologia única, potser una de les imatges més evidents que tot ha canviat. La presència de Mike Pence en l’acte d’investidura, i no en el comiat de qui era el seu cap, és també un missatge de què volen ser els Estats Units post-Trump.

El pas de Trump a Biden és un gir històric, el pas de la nit al dia. Com a exemple, l’agenda de cadascun d’ells d’ahir al matí: l’aleshores futur president va començar el dia anant a missa, acompanyat de la plana major del Congrés, en una primera imatge de recomposició i unitat del país. Trump, mentrestant, fugia de Washington a correcuita, amb un discurs que una altra vegada tenia molt poc de presidencial i molt de míting polític.

Trump va trencar la tradició històrica d’assistir al traspàs de poders, però sí que va mantenir la de deixar una carta al seu successor sobre l’escriptori del Despatx Oval. “Tornaré d’una manera o una altra”, va amenaçar el ja expresident, just abans d’emprendre el viatge cap a Florida.

L’última cançó que va sonar abans que l’Air Force One s’endugués Trump fora de Washington va ser el My way de Frank Sinatra. L’enlairament de l’avió s’enduia també una manera de fer política, i significava l’arribada d’una nova era als Estats Units en què la consigna és canviar les formes i apostar per la unitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel

La llavor de la dignitat

Banyoles
GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem de garantir l’accés a una educació pública i de qualitat”

GIRONA
política

Més de 100 candidatures opten al Secretariat Nacional de l’ANC

barcelona
política

Paneque: “El municipalisme, el gran damnificat pels governs nacionalistes”

girona