El ponent del PP per l’informe sobre euroordres de l’Eurocambra, Javier Zarzalejos, ha negat que l’hagi “polititzat” pel cas de Carles Puigdemont. “Qui ho ha polititzat són aquells que consideren l’episodi del 2017 com una expressió política legítima i no un delicte de sedició”, ha afirmat aquest dijous, preguntat per les acusacions dels Verds/ALE i l’Esquerra Unitària en aquest sentit. D’altra banda, Zarzalejos ha expressat la seva “absoluta disconformitat” amb la decisió de la justícia belga de denegar l’entrega de l’exconseller Lluís Puig a Espanya per risc de vulneració de drets fonamentals, així com el primer rebuig d’Alemanya a l’euroordre contra Puigdemont per rebel·lió. “Expresso el meu total desacord”, ha dit Zarzalejos en una roda de premsa sobre l’informe de les euroordres.

El Parlament Europeu va demanar dimecres que els crims “contra la integritat constitucional amb violència” permetin l’extradició ràpida. L’Eurocambra va aprovar per 444 vots a favor i 139 en contra l’informe no legislatiu sobre les euroordres que planteja canvis en el sistema d’extradició a la UE.

Si bé l’esborrany inicial redactat per l’eurodiputat del PP demanava a la Comissió Europea que estudiés la inclusió els delictes “contra l’ordre públic i la integritat constitucional” a la llista de crims que permeten l’entrega ràpida, el text final precisa que aquests han d’haver estat perpetrats amb “violència”. Un matís reclamat pel PSOE, que hi va votar a favor, a diferència del seu soci de govern, Podemos, que es va oposar a la resolució.

Zarzalejos ha reivindicat que la petició de la cambra és “un èxit polític”, encara que no sigui vinculant. “El Parlament Europeu ha complert la seva funció”, ha reblat.

Només la Comissió Europea pot engegar una reforma de les euroordres i no està obligada a fer-ho perquè ho demani l’Eurocambra. Per ara, l’executiu comunitari només s’ha compromès a estudiar l’ampliació de la llista de delictes que permeten l’extradició ràpida. Amb tot, l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, va avisar a principis de setmana que es poden denegar igualment per qüestions de drets fonamentals.