Els Països Baixos mantenen el toc de queda malgrat les tres nits de disturbis
Més de 180 detinguts per les protestes contra les restriccions de la pandèmia
El govern interí de Rutte es nega a revertir mesures per l’acció “d’uns idiotes”
Els Països Baixos resisteixen l’embat dels disturbis contra el confinament dels darrers tres dies. Grups de joves i negacionistes del virus s’han revoltat en diverses ciutats holandeses per denunciar les restriccions de la pandèmia. Unes protestes que han acabat amb forts aldarulls, saquejos de botigues i enfrontaments amb la policia.
Tot va començar per la imposició d’un toc de queda més estricte: de les 21 h de la nit fins a les 4.30 h del matí. Els Països Baixos han estat un dels més afectats per la segona onada de la pandèmia a Europa i tampoc s’han recuperat en la tercera. Amb una incidència superior als 500 casos per 100.000 habitants, tot el territori holandès està en un estat d’alt risc de contagis.
Arran de les noves restriccions, des de dissabte van anar esclatant aldarulls en ciutats com ara Eindhoven, Venlo i Roermond, a l’Holanda del Sud, on l’extrema dreta treu els seus millors resultats. Tanmateix, dilluns es van propagar també als grans centres urbans del nord, com ara Rotterdam, Amsterdam i la Haia. Segons recull la premsa holandesa, la policia antidisturbis ha hagut d’utilitzar canons d’aigua i gasos lacrimògens per dispersar les protestes.
A les portes d’unes noves eleccions al març, el primer ministre holandès en funcions, Mark Rutte, qualifica els fets de “violència criminal” i es nega a revertir les mesures que preveu aplicar fins al 9 de febrer. “No té res a veure amb la lluita per la llibertat. No prenem aquestes mesures per divertir-nos. Ho fem perquè estem combatent el virus i és el virus el que ens treu la nostra llibertat”, va dir ahir Rutte, que afronta la seva segona gran crisi de govern després de l’escàndol per la discriminació en les ajudes socials. Més contundent i despectiu contra els revoltats va ser el seu ministre de Finances, Wopke Hoekstra. “No capitularem per uns quants idiotes”, va assegurar ahir. Segons la policia holandesa, els fets no tenen “res a veure amb el dret bàsic a manifestar-se” i ja s’han detingut més de 180 persones pels disturbis.
“Us fa sentir millor haver ajudat a arruïnar la vostra ciutat? A aixecar-vos amb una bossa plena de coses robades?”, va demanar ahir l’alcalde de Rotterdam, Ahmed Aboutaleb, als protagonistes dels aldarulls. També va instar els pares a impedir als fills que surtin de casa, perquè molts són joves. Els greus aldarulls han impactat la societat holandesa, que ha obert un debat sobre la fatiga per la Covid i les limitacions a la vida social: fins a quin punt les protestes canalitzen la frustració, sobretot entre el jovent, per gairebé un any de restriccions o, per contra, són fruit de les notícies falses a les xarxes que encenen els ànims dels ciutadans.
Bèlgica tem un efecte contagi sobre Flandes
Natàlia Segura RaventósBèlgica ja tem l’efecte contagi dels aldarulls holandesos a Flandes. Les ciutats frontereres estan en alerta pel risc que les protestes s’escampin i es repeteixin els disturbis. Els mitjans flamencs van avisar ahir que per aquest cap de setmana s’estan convocant concentracions a les xarxes socials per reclamar el relaxament de les mesures de confinament. El govern belga va tancar tots els bars i restaurants a principis d’octubre i encara no han reobert malgrat que la incidència està per sota dels 250 casos. Les botigues ho van fer a mitjan desembre, però el toc de queda continua vigent i les reunions socials estan molt limitades. Les autoritats flamenques es preparen i alerten que no toleraran disturbis i que la policia actuarà quan calgui.
