Iceta: “No vaig visitar els presos, un greu error polític, sí. Miri, pitjor el seu”
Rufián retreu al ministre que es negués a visitar Junqueras a Lledoners
El socialista esbossa una admissió d’error
Després del fulgor d’una sessió de control, on està en joc clavar el tall de veu rodó i la pulla original, hi ha un format més reposat, que és el de la interpel·lació, i ahir al Congrés Gabriel Rufián (ERC) va servir al debutant ministre Miquel Iceta (Política Territorial) un debat assossegat sobre “si té previst fer el govern un gir respecte al conflicte amb Catalunya”. Rufián, que prèviament s’havia batut amb tota cruesa amb Pedro Sánchez, va apel·lar a la condició humana d’Iceta més que a la política. “Fa dos anys va dir que mai aniria a veure a la presó Oriol Junqueras. «No vull que ningú cregui que dono suport a aquells que van cometre greus errors polítics», va dir literalment. Greu error polític és un concepte molt ampli, senyor Iceta”, va ser el lament del portaveu republicà al Congrés.
Amb aquesta nota de peu, el flamant ministre de Política Territorial va debutar des de la tribuna d’oradors amb una petició de disculpa al seu gabinet i a José Zaragoza perquè no obeiria el consell que li havien donat –“Primer dia: declaració de principis i orillar [els temes]”–, sinó que començaria a edificar una “relació de sinceritat”. I aquí recollia el guant de Rufián sobre la negativa a visitar els presos polítics a Lledoners. “No vaig visitar-los; no he visitat els presos independentistes, un greu error polític, sí. Miri, incomplir la llei probablement és el pitjor error polític que un pot cometre”, va ser la resposta d’Iceta a Rufián.
El fet de recollir els mots literals del republicà i afegir-hi un sí afirmatiu –i no condicional–, sumat a la circumstància d’imputar a l’independentisme un error “pitjor” va obrir el debat –al Congrés i als seus passadissos, i també a les redaccions– sobre si l’abast de les paraules dites amb “sinceritat” anava més enllà d’un esbós i incloïen l’admissió pública d’un error polític propi.
Cita de Manuel Fraga
Iceta no es va aturar aquí en l’empatia amb “el pitjor error” independentista. “No dic que al darrere no puguin existir valors i causes que es considerin legítimes, però permetin-me que defensi aquí i sempre l’estricte compliment de la llei, el respecte a la separació de poders i l’acatament de les sentències judicials”, va dir. I va frenar l’atac del PP avisant que ell diferencia la “nació com a dipositària de la sobirania” d’aquella “comunitat que pretén autogovernar-se” (que per ell seria el cas de Catalunya). “Qui va dir que nació i nacionalitat era el mateix va ser Manuel Fraga, un nom que els deu sonar”, va reblar.
