JxCat i la CUP salven Sánchez en el decret per la bretxa de gènere

La caixa d’eines del parlamentarisme ofereix una tàctica que és arriscada però que pot funcionar en casos extrems i que depèn de concentrar en un únic decret molts ingredients dispars confiant que cap partit s’atrevirà a votar en contra de la recepta sencera al preu d’enterrar el seu ingredient preferit. I així és com neixen els decrets òmnibus com el 3/2021, que el govern de Pedro Sánchez, a través del seu ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va portar ahir al Congrés per ser convalidat i que incloïa des del nou complement per maternitat de 378 euros anuals per fill en les pensions fins al modificat ingrés mínim vital. Amb ERC i EH Bildu abraçant l’abstenció, i el PDeCAT i el PNB votant-hi en contra, els que van salvar Sánchez per la mínima van ser JxCat (4) i la CUP (2), que hi van votar a favor i van propiciar l’estreta victòria per 168 sís contra 164 nos. L’ajut de 378 euros neix des del primer fill (ara s’hi accedia només a partir del segon) per reduir la bretxa de gènere en les pensions del 30% a menys del 5%. El decret fixa també la consideració de la Covid com a malaltia professional per als sanitaris.En la primera votació important després de les eleccions del 14 de febrer, el diputat d’ERC Jordi Salvador va alertar la coalició del PSOE i Podem que no doni per descomptats els suports sense negociar i que no abusi de la filigrana d’omplir un decret amb una amanida de mesures inconnexes. “S’abusa del decret llei per poder barrejar coses bones i no tan bones, la qual cosa ens obliga a decidir davant un dilema moral”, va denunciar el republicà Salvador. “Estan tensant molt la corda i es pot trencar més d’hora que tard”, va advertir. ERC va justificar l’abstenció per poder millorar el decret ara que es tramitarà com a projecte de llei i serà obert a esmenes de tots. Per Genís Boadella (PDeCAT), aprovar-ho tot per la via del decret “no dona gaire seguretat jurídica”. “El decret suposa una vulneració flagrant de les competències d’Euskadi”, va denunciar Aitor Esteban (PNB). “El que no entenem nosaltres és que voteu en contra que les dones amb pensions més baixes percebin millors ajudes”, va rebatre Mertxe Aizpurua (EH Bildu) al PNB en un calc basc de la divisió en el si de l’independentisme català sobre la qüestió.Si bé el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, manté que “amb un increment pressupostari de 40 milions a l’any s’amplia un 30% el nombre de beneficiàries i es concentra la millora en les rendes més baixes”, el cert és que, paradoxalment, el complement addicional no eleva les prestacions de totes les mares i les de família nombrosa –sobretot amb quatre o més fills– se senten discriminades. El líder del PP, Pablo Casado, va responsabilitzar els de Laura Borràs d’aquesta circumstància. “El govern ha aprovat una injusta retallada de les pensions de les mares treballadores amb els vots de JxCat. Ho recuperarem quan arribem al govern per defensar la igualtat i la natalitat amb ajudes a les famílies nombroses davant l’hivern demogràfic”, va avisar Casado.Tot i enfilar-se un matí més a l’abisme, la coalició va salvar un decret social simbòlic pels pèls i no va repetir la derrota sonora del setembre del 2020 quan els seus socis i els seus opositors es van unir per deixar-la sola en el vet a la utilització dels romanents pressupostaris per part dels ajuntaments.El govern de Sánchez també va convalidar ahir el decret de pròrroga dels ERTO i, en aquest cas, sense haver de suar la samarreta, ja que ho va fer amb una còmoda majoria de 296 vots a favor, 52 en contra i una abstenció, tot i que es tramitarà també com a projecte de llei pel procediment d’urgència al Congrés.