Draghi i la “nova reconstrucció” d’Itàlia

En el seu discurs de dimecres al Senat, el flamant primer ministre italià, Mario Draghi, va rescatar dos episodis fundacionals de la història recent del país per posar-los com a exemple d’unitat amb què afrontar la nova etapa de reconstrucció que s’obre després del pas arrasador de la Covid-19: la unificació italiana i l’última postguerra mundial, quan “Itàlia es va tornar a aixecar amb orgull i determinació posant les bases del miracle econòmic gràcies a les inversions i el treball”.

L’excap del BCE, el recanvi proposat pel president Mattarella per substituir el caigut govern Conte, ha fixat com a prioritats del seu executiu “tècnic” accelerar i completar el programa de vacunació de coronavirus en el país d’Europa que té la taxa de mortalitat més alta darrere del Regne Unit, i treure Itàlia de la recessió econòmica a través d’un extens pla de reformes que modernitzi l’administració pública, la justícia, el sistema impositiu i l’educació. Segons va explicar als senadors, l’objectiu és impulsar la digitalització de l’economia, la innovació empresarial i la transició energètica tot reforçant l’estat del benestar, la paritat de gènere i la inserció dels joves en el mercat laboral. Per engegar aquest ambiciós procés transformador, Draghi i el seu govern disposaran d’un instrument extraordinari, els 210.000 milions d’euros en crèdits i ajudes que arribaran del fons de recuperació europeu durant els propers sis anys. Es tracta, en definitiva, d’un aggiornamento, una posada al dia que permeti a Itàlia entrar de ple en el món post-Covid-19 fent valer, també, la seva personalitat europeista i atlantista. Fins aquí, l’horitzó de Draghi. Ara comença la tempestuosa travessa al capdavant d’una heterogènia coalició que abraça des del centreesquerra del Partit Demòcrata (excomunistes) fins a la ultradreta de Salvini, una miríada de partits abonats a la batussa i el tacticisme, incapaços de donar estabilitat a cap executiu. “Els paranys més perillosos els trobarà al Parlament [...] on la majoria de diputats i senadors van ser elegits, el 2018, de forces populistes i sobiranistes –Moviment 5 Estrelles i Lliga– que en aquella època defensaven idees i valors oposats als que avui distingeixen l’«esperit republicà» del govern Draghi”, vaticina Maurizio Molinari, director de La Repubblica. “En diverses ocasions aquests últims anys, els partits han confiat el govern a tècnics encarregats de posar els comptes en ordre i tranquil·litzar els mercats. Aquest cop la missió és una altra: gastar de la millor manera possible resistint les temptacions electoralistes”, indica Le Monde. És el repte –polític, democràtic, econòmic– de la “nova reconstrucció” de Draghi.