Política

L’escissió perjudica les fites electorals de JxCat i el PDeCAT

Uns van quedar tercers i els altres no van entrar, però anant junts el 14-F no haurien perdut cap vot pel camí, haurien guanyat en escons, 36, sumant-hi el PNC

Mas advoca per la reconciliació

Si la dita resa que la unió fa la força, és que la divisió provoca feblesa. I en el cas de l’espai polític postconvergent així va quedar demostrat, més que mai, en les eleccions de diumenge passat. La candidatura de Junts per Catalunya, que el 21-D del 2017 va encapçalar Carles Puigdemont amb un resultat de 34 diputats que li van permetre superar ERC i liderar el govern independentista, es presentava aquesta vegada dividida en tres. I és que el nom i el líder eren el mateix, però pel camí havien caigut els integrants del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), que van mantenir els drets electorals de la marca però no van arribar a un acord per concórrer junts de nou, i fins i tot bona part dels del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de Marta Pascal, excoordinadora del mateix PDeCAT.

Cap d’aquestes formacions va obtenir el 14-F les fites electorals que s’havien proposat. Amb 570.733 vots (un 20,07% dels vàlids, pel 21,66% del 2017), JxCat perdria dos escons, i es quedaria amb 32, i, amb aquests, la condició de segona força i líder de l’independentisme, rol que ara ha passat a ERC. Encara pitjor van anar les coses per al PDeCAT, que en l’aventura en solitari va arreplegar 77.250 vots (un 2,72%) que no li van permetre ni assolir representació parlamentària. No cal ni dir que el fracàs del PNC, que no es presentava com a opció independentista, sinó tot just sobiranista, va ser estrepitós, ja que va tenir només 4.610 vots (0,16%).

És evident que és impossible saber si, en cas que s’hagués mantingut la unitat del 2017, una sola candidatura hauria rebut o no els mateixos vots. Però l’interès i la curiositat de fer càlculs per aventurar què hauria pogut passar en aquest cas és indiscutible. I les conclusions d’aquesta ficció electoral, a pilota passada, són demolidores: sumant els resultats només de JxCat i el PDeCAT en les quatre circumscripcions i aplicant la llei d’Hondt, la llista hauria passat de 32 a 35 diputats: dos més a Barcelona (un guanyat al PSC i l’altre, a ERC) i un altre a Lleida (guanyat al PSC). Però és que a Girona encara n’haurien guanyat un altre, enfilant-se fins als 36, si s’hi afegissin els encara no 900 vots que hi va tenir el PNC, en aquest cas a costa de la CUP. Curiosament, en aquestes hipòtesis el PSC s’hauria mantingut com a primera força en vots, amb 654.797, però hauria caigut al tercer lloc en escons, amb 31. El conglomerat de les tres llistes postconvergents hauria quedat amb 652.593 vots, a tot just 2.204 del PSC, mentre que ERC hauria quedat tercera en vots, però hauria superat el PSC en escons, 32. En aquest estudi hipotètic, a més, les dues grans forces de l’independentisme sumarien la majoria absoluta de 68 escons sense haver de dependre de la CUP.

Períodes de reflexió

L’expresident Artur Mas, que es manté com a militant i que va fer campanya pel PDeCAT, hi reflexionava aquesta setmana, i admetia a RAC1 que els resultats del partit, tot i que són un “èxit” perquè ha contribuït a superar el llistó del 50% de vots independentistes, són alhora “un fracàs”, ja que l’objectiu era precisament ser clau per formar un nou govern que no depengués de la CUP. Mas feia una crida a fer possible una “reconciliació” amb JxCat, ja que assegurava que “cal aprendre dels errors”, i que l’ensenyament és que sense unitat no hi ha èxits per a ningú, per la qual cosa ja indicava que hi ha “fórmules possibles” com ara presentar-se “en coalició” en pròximes convocatòries electorals. L’expresident, en aquest sentit, avançava que quan sigui possible voldria visitar Puigdemont a Waterloo per reflexionar al voltant d’aquesta possibilitat.

L’actual president del PDeCAT, David Bonvehí, defensava dilluns que continuen creient en la unitat de l’independentisme, que ells volen representar “des del centre”, però anunciava també l’inici d’un període de reflexió, “no més enllà d’una setmana”, per veure els següents passos. “La política és una cursa de fons, aquest continua sent un partit amb projecte”, defensava la candidata, Àngels Chacón.

Mentrestant, des del PNC Pascal deia que continuaran treballant en la “consolidació” d’un espai central del catalanisme polític i que convocaran una convenció nacional el 29 de maig “per sumar esforços” amb la vista posada en les municipals del 2023.

LA FRASE

La falta d’unitat no porta a l’èxit. La reconciliació [entre JxCat i el PDeCAT] hauria de ser possible
Artur Mas
expresident de la generalitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia