Alemanya aplica la justícia universal als crims sirians
Un tribunal condemna un extorturador dels serveis secrets de Damasc a quatre anys i mig de presó
El govern alemany qualifica d’“històrica” la sentència, la primera d’aquest caire al món
Dos sirians, arribats a Alemanya l’any 2014 com a refugiats i opositors al règim, van obrir la porta a l’aplicació de la justícia universal als crims de lesa humanitat del règim sirià. El primer d’ells, Eyad Alghareib, de 44 anys, va ser sentenciat per l’Audiència de Coblença a quatre anys i mig de presó per complicitat en l’aparell de tortura sistemàtica sirià. El segon, Anwar Raslan, exresponsable de la presó d’Al Jatib, a Damasc, haurà d’esperar previsiblement fins a l’octubre per a conèixer-ne el veredicte.
El judici contra tots dos va començar fa menys d’un any; la justícia alemanya va decidir, però, disgregar el cas d’Alghareig per accelerar-ne la resolució, en un cas que crea jurisprudència. Fins ara mai no s’havia aplicat enlloc del món el terme de la justícia universals als crims del règim del president Baixar al-Assad.
Alemanya, que va subscriure aquest principi l’any 2012, va optar per aplicar-lo, en un procés complicat, especialment pel que fa a la instrucció de la fiscalia.
L’acusació contra Alghareib se centrava en el transport de trenta manifestants detinguts el 2011, que van patir tortures abans d’entrar a la presó. La defensa de l’acusat va al·legar que complia ordres i que no fer-ho hauria significat el delicte de deserció, penada amb la mort.
Per a l’audiència va valdre l’argument de la fiscalia, segons el qual el processat va ingressar als serveis secrets el 1996. Formava part de l’aparell repressor d’un Estat que aplica la “repressió més brutal” sobre el seu poble, segons la sentència.
Tortures
Estava instruït per arrencar confessions sota tortura, qüestió que en el règim sirià implica arribar als límits físics; és a dir, la mort del torturat.
La condemna a quatre anys i mig queda un any per sota del que demanava la fiscalia. Però és una sentència històrica, destinada a trobar continuïtat en el cas de Raslan. Els càrrecs que s’imputen al principal processat són més greus –58 casos d’assassinat i 4.000 per tortures–. Corresponen a les persones que van ser torturades fins a la mort o van sobreviure en el període on va ser el responsable de la presó siriana, entre el 2011 i el 2012.
El 2012 va ser l’any en què van deixar Síria. Van arribar a Alemanya com a demandants d’asil, un any abans de la gran crisi migratòria desencadenada per la guerra civil siriana. Se’ls va acollir com a presumptes opositors al règim a què havien servit.
Refugiats
Altres refugiats sirians acollits, com ells, per Alemanya els van reconèixer i denunciar com a exagents i torturadors del règim. Va obrir-se un procés complex, amb testimonis i acusació particular que van comptar amb el suport del Centre Europeu de Drets Humans i Constitucionals (ECCHR), amb seu a Berlín. Per aquesta organització, com per Amnistia Internacional, la condemna a quatre anys i mig és una peça petita, en comparació amb la monstruositat del règim sirià. Però marca l’inici del reconeixement d’aquests crims per part de la justícia universal.
“És una sentència històrica que contribueix, si més no, a fer una mica de justícia. El veredicte té un alt valor simbòlic, no només a per als sirians”, va dir el ministre d’Afers Estrangers alemany, el socialdemòcrata Heiko Maas, des del seu compte de Twitter.
