L’Ajuntament de Sabadell no demanarà que Bustos compleixi la pena de presó
El govern, del PSC i Podem, amb el suport de Cs, s’escuda en la manca de consens
ERC i la Crida acusen l’executiu de deixar impune la corrupció
L’Ajuntament de Sabadell remetrà a l’Audiència de Barcelona l’acta de la junta de portaveus extraordinària d’ahir en què queda palesa la manca d’acord dels diferents grups a l’hora de contestar la qüestió que els ha adreçat l’ens judicial sobre l’ingrés a presó de l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, a qui el Tribunal Suprem va confirmar, a mitjans de març, la condemna a tres anys de presó per una de les peces del cas Mercuri. I ha optat per no respondre directament el que demana l’executòria de l’Audiència de Barcelona del 12 d’abril passat, si, com a acusació particular del cas, demanen o no l’ingrés de l’exalcalde socialista a la presó, basant-se, justament, en la moció aprovada l’any 2014 per la qual el consistori es va personar en la causa. Aquest acord, aprovat amb els vots favorables de tots els grups, excepte els del PSC, especifica, en el seu punt dos, que “totes les actuacions que l’Ajuntament de Sabadell porti a terme com a acusació particular es consensuaran en la junta de portaveus”. Fonts municipals van explicar ahir que “aquest no ha estat un fet habitual, ja que els anteriors governs han anat prenent decisions sense convocar-la, i ara s’ha optat per complir el que es va acordar llavors”.
En aquesta junta de portaveus, el PSC, Podem –les dues formacions que formen el govern municipal– i Ciutadans van explicitar, amb diferents matisos segons les mateixes fonts, que “la sentència ja està dictada i la decisió d’entrar a la presó o no correspon a un jutge”, mentre que ERC, la Crida –la marca amb què l’esquerra independentista liderada per la CUP i diferents moviments socials van concórrer a les eleccions municipals a la cocapital del Vallès– i Junts per Sabadell van reclamar que la resposta fos un sí a la pregunta de l’Audiència de Barcelona.
ERC parla de frau
La decisió del PSC, que lidera l’alcaldessa Marta Farrés, va provocar ahir les queixes d’Esquerra i la Crida. El portaveu municipal d’ERC, Gabriel Fernàndez, va afirmar: “L’alcaldessa, membre dels governs Bustos durant dotze anys, ha fet una maniobra inacceptable, en què ha intentat neutralitzar l’acusació particular que exerceix el consistori evitant que l’Ajuntament es definís.” “Bustos ara té dues defenses: la seva i l’acusació particular, que, amb el seu silenci motivat per aquest frau, deixa de representar la voluntat majoritària de les forces polítiques representades en el ple i es converteix en aliat de l’exalcalde socialista corrupte”, va sentenciar Fernàndez.
Des de la Crida es va denunciar que en la junta de portaveus “el PSC ha afirmat sense cap mena de pudor que el greuge contra l’Ajuntament ja ha quedat rescabalat”. “El cinisme del PSC és un insult a la ciutadania, després de tot el mal i la infàmia que ha patit Sabadell a causa de les seves fosques pràctiques polítiques”, va afirmar la coalició municipalista en un comunicat.
L’Audiència de Barcelona va lliurar, justament ahir mateix, a Bustos, la sentència ferma que el condemna a tres anys de presó i a setze d’inhabilitació per haver ordenat a la Policia Local la retirada de multes de trànsit a membres de la seva família. La sentència era de l’any 2018 i els fets, de l’any 2012, però la sentència no era ferma en espera del recurs al Suprem, que l’ha desestimat. L’acusació popular, exercida per l’entitat Sabadell Lliure de Corrupció, ja ha demanat que Bustos entri a presó en acumular, amb aquesta, ja tres condemnes pel cas Mercuri, dues amb penes de presó i una de multa. Ara falta que la fiscalia emeti el seu informe, tot i que fonts d’aquesta institució van assegurar ahir que encara no havien rebut l’expedient de l’Audiència.
La peça principal, sense l’exalcalde socialista
El 27 de novembre del 2012 esclatava el cas Mercuri, un cas de corrupció al voltant de l’alcalde socialista de Sabadell entre els anys 1999 i 2012, Manuel Bustos. En la instrucció del cas s’han investigat delictes de suborns, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, prevaricació, falsificació documental o contractació irregular, i es va dividir en més de 30 peces. Ara, la principal, la que investiga l’obtenció de licitacions d’obra pública a canvi de suborns, arriba a judici, però Bustos no és entre els encausats.
