El Govern vol crear una energètica pública i entrar en la gestió de les hidroelèctriques
El pla de l’executiu preveu la participació pública en noves plantes de generació renovables
El Govern tirarà endavant els seus plans per crear una energètica pública durant aquesta legislatura, segons consta en el pla aprovat aquest dimarts pel consell executiu. En concret, el Departament d’Acció Climàtica preveu la participació de l’administració “en la propietat de noves plantes de generació renovable” i entrar en la “gestió pública de les centrals hidroelèctriques” on caduquin les concessions. A més, també confia en coordinar i participar en la gestió dels serveis de recàrrega de vehicles elèctrics, i potenciar el desenvolupament “de comunitats energètiques renovables i ciutadanes”. L’executiu també vol reforçar la “vigilància i control dels operadors energètics privats”, per evitar una “disminució de drets dels consumidors”.
En el pla de Govern de la XIV legislatura, Acció Climàtica inclou la modificació del decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les renovables, amb l’aprovació d’uns “objectius mínims de 3 GW de nova capacitat elèctrica instal·lada d’energies renovables” participades per la ciutadania, les pimes, les cooperatives o les institucions el 2030.
A més, es desenvoluparà el Pacte Nacional per la Transició Energètica per arribar al 100% de renovables el 2050, i s’aprovarà una Llei de Transició Energètica per garantir-ne el compliment. Hi haurà mecanismes per garantir la participació dels municipis i ens supramunicipals en la planificació territorial, amb la creació d’estructures de suport tècnic i jurídic a les comarques i la creació de subvencions per “incentivar la implantació de renovables en sòls urbans, periurbans i industrials” i en cooperatives. Segons el pla, s’establiran criteris “per evitar la massificació i evitar plaques solars en sòl agrari”.
