Xi fa costat a Putin i reclama que s’aturi l’expansió de l’OTAN
Estrenyen l’aliança enfront dels EUA en plena crisi per Ucraïna
És la primera reunió en persona del líder xinès amb un mandatari estranger des del gener del 2020
Inscriuen els drets humans “dins la realitat de cada país”
Històrica trobada del president xinès, Xi Jinping, amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, hores abans de la inauguració dels Jocs Olímpics d’hivern, a Pequín. Una reunió que marca l’inici d’una nova era de cooperació bilateral després de dècades de desconfiança mútua, i amb la mirada posada en Washington.
Ahir, en la primera reunió presencial del líder xinès des de fa més de dos anys, els dos mandataris van mostrar plena sintonia en una declaració conjunta en què es demanava que s’aturi l’expansió de l’OTAN, en plena crisi per Ucraïna. “Les parts s’oposen a una ampliació més gran de l’OTAN, demanen a l’Aliança de l’Atlàntic Nord que abandoni els enfocaments ideològics de l’era de la guerra freda”, diu el document.
Pequín i Moscou exigeixen a l’Aliança que respecti la sobirania, la seguretat i els interessos d’altres països, i també la seva diversitat ètnica, cultural i històrica, i “opti pel pacífic desenvolupament d’altres estats de manera objectiva i justa”.
També es van comprometre a fer front comú contra la ingerència en els afers interns dels estats sobirans. “Rússia i la Xina rebutgen les accions de forces externes per soscavar la seguretat i l’estabilitat a les regions limítrofes comunes; faran front a la ingerència externa en els assumptes interns d’estats sobirans, amb qualsevol pretext; s’oposen a les revolucions de colors i ampliaran la cooperació en aquests àmbits.”
Els dos líders van defensar que els drets humans s’han d’inscriure en la realitat de cada país. “Ateses les circumstàncies nacionals, les diferències en història i cultura, en el sistema social i el nivell del desenvolupament socioeconòmic dels estats, cal sospesar la universalitat dels drets humans amb la situació real en un o altre país, defensar els drets humans d’acord amb la situació als estats i les necessitats de la població.” En aquest mateix àmbit, van subratllar que la cooperació internacional en els drets humans s’ha de basar en un diàleg equitatiu, amb la participació de tots els països, i que els estats han de tenir un accés igual al dret al desenvolupament. “La interacció i la cooperació en defensa dels drets humans han de basar-se en la igualtat de tots els països i en el respecte mutu per tal de reforçar el sistema internacional dels drets humans”, afirmen.
També van fer una crida als EUA per accelerar la destrucció de les armes químiques i van instar-los a informar de la manera deguda sobre les activitats militars amb agents biològics que duen a terme “a l’estranger i al seu territori nacional”.
LES FRASES
Equilibris del Japó i Corea del Sud
Josep SolanoEl Japó i Corea del Sud, els principals aliats dels EUA a la regió, són també els veïns més propers de la Xina, amb múltiples conflictes oberts –especialment al Japó, amb el cas de la sobirania de les illes Senkaku– però amb una posició delicada davant l‘enfrontament entre Washington i Pequín. Tòquio i Seül, des de fa anys, miren de fer equilibris entre les obligacions imposades per la seva aliança amb els EUA i la necessitat de tenir bones relacions amb el seu poderós veí i principal soci comercial i és per això que eviten criticar Pequín. Aquesta setmana, sense anar més lluny, la Dieta japonesa va aprovar una resolució en què expressava la preocupació sobre la greu situació dels drets humans a Xinjiang, Mongòlia Interior, el Tibet i Hong Kong, però sense citar explícitament la Xina. Malgrat això, Pequín va emetre una encesa protesta. Els drets humans no han estat mai un impediment per a Tòquio o Seül per mantenir bones relacions amb règims que no els respecten: només cal veure la tebiesa de les condemnes als cops d’estat de Tailàndia o, més recentment, de Birmània per part dels dos aliats dels EUA.
