Política

BULGÀRIA

L’exprimer ministre Boríssov guanya les eleccions búlgares

El partit populista conservador GERB ha guanyat amb un 26,7% els comicis de diumenge, els cinquens que se celebren al país en dos anys

El reformista bloc PP-BD ha obtingut el suport del 24,7% dels vots

Els resultats no varien gaire respecte les últimes eleccions del 2022 i la formació d’un govern estable seguirà sent una tasca molt complicada

El partit populista conservador GERB de l’exprimer ministre búlgar Boiko Boríssov ha guanyat les eleccions generals d’aquest diumenge al país, les cinquenes en dos anys, amb un 26,7% dels vots, davant del reformista bloc PP-BD, que ha obtingut el suport del 24,7%, segons informa l’agència Efe. Amb el 81% dels vots escrutats, el tercer partit més votat ha estat, contra tot pronòstic, l’ultranacionalista Vazrazhdane (Resurrecció), que ha obtingut el 14,6% dels vots, davant del moviment de Drets i Llibertats DPS, que n’ha aconseguit el 12,7%. Per darrera han quedat els socialistes (excomunistes) del BSP (9%) i, també sorprenentment, els populistes de l’ITN (4,2%). Ambdues formacions han entrat al parlament búlgar, que té 240 escons.

Pel que fa a la participació als comicis, ha estat especialment baixa i s’ha situat prop del 40% entre els 6,6 milions de persones amb dret a vot tant dins com fora del país, un percentatge que és un senyal del cansament ciutadà respecte la classe política després de dos anys de crisi política gairebé permanent.

Els resultats d’aquestes noves eleccions no varien gaire de les anteriors el 2022, amb la qual cosa la formació d’un govern estable seguirà sent una tasca molt complicada. La fórmula més senzilla seria una coalició entre Boríssov i el bloc reformista, que lidera el també exprimer ministre Kiril Petkov, però aquesta última formació descarta l’acord, ja que considera que Borissov és el responsable d’instal·lar a Bulgària un sistema de govern corrupte proper a les màfies i oligarquies locals durant els dotze anys que va estar al capdavant de l’executiu, entre el 2009 i el 2021.

Mentrestant, el país, membre de la UE i l’OTAN, continuarà governat per un executiu interí nomenat pel president, l’exgeneral prorús Rumen Radev.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Colòmbia

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona