Més de 170.000 funcionaris a Irlanda del Nord, entre els quals professors, infermers i conductors d’autobusos, duen a terme aquest dijous una jornada de vaga, la més gran convocada en aquest territori els darrers cinquanta anys, en protesta per les seves condicions salarials. Es tracta d’una acció coordinada entre setze sindicats que ha portat a aquests treballadors del sector públic a protestar pels seus salaris, pitjors que els dels seus col·legues a la resta del país.

L’aturada de 24 hores es produeix coincidint amb la data límit imposada pel ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, perquè els partits formin abans de la mitjanit un govern de poder compartit, si bé el Partit Democràtic Unionista (DUP) –segona força– manté la negativa a reprendre el govern conjunt amb el Sinn Féin que va abandonar el febrer de 2022 pel seu rebuig al Protocol del Brexit per a Irlanda del Nord, que imposava controls fronterers entre el Regne Unit i aquest territori per evitar una frontera física a l’illa d’Irlanda, tal com estableixen els acords de pau de 1998.

L’aturada de 24 hores s’ha notat amb força a les ciutats nord-irlandeses on hi ha hagut cancel·lacions del transport públic, escoles tancades i alteracions en els serveis sanitaris. Els grups sindicals han planejat per a la jornada diverses manifestacions i marxes de protestes en ciutats i localitats com Belfast, Derry, Omagh i Enniskillen.

El sector públic nord-irlandès fa mesos que està en peu de guerra pel greuge amb els funcionaris de la resta del Regne Unit. Al malestar dels treballadors s’hi suma la paràlisi política que viu Irlanda del Nord. Tant els sindicats com els partits sostenen, però, que Londres pot alliberar ja fons per satisfer les demandes dels funcionaris, mentre que el ministre addueix que els seus salaris són competència de l’executiu autònom.

.