persecució als CDR
Els límits del terrorisme, a debat
El redactat actual del delicte de terrorisme en el Codi Penal espanyol, més ampli i ambigu del que havia estat anys enrere, és el que va permetre tirar endavant operacions com la detenció de Tamara Carrasco, l’intent de detenció d’Adrià Carrasco i la coneguda com a “operació Judes”, que ha acabat amb el processament de dotze membres de CDR que s’encaminen cap a judici a l’Audiencia Nacional.
La instrucció d’aquest cas ha estat plena d’irregularitats, i és en aquestes irregularitats que es basa un escrit d’al·legacions presentat per les defenses en el qual també es fa referència a la tramitació de la llei d’amnistia com a motiu que hauria de deixar sense efecte el procediment. Les al·legacions s’havien de debatre a l’Audiencia Nacional l’1 d’abril passat, però la indisposició d’un dels advocats va obligar a ajornar-ho.
El redactat de la llei d’amnistia pel que fa a la qüestió del terrorisme dona un enfocament a aquest tipus de delicte amb una perspectiva jurídica d’àmbit europeu, anant més enllà del redactat del Codi Penal espanyol, i això és el que dona peu als advocats dels dotze CDR a voler acollir-se a la nova normativa.
Tal com ha quedat redactada la proposta legislativa, es podran acollir a la llei d’amnistia aquells que, tot i estar perseguits per un delicte de terrorisme, la seva acció no hagi suposat una violació greu dels drets humans. Sigui quina sigui l’acció duta a terme pels CDR, és evident que no s’ha atemptat contra el dret a la vida, ni el dret a la llibertat o a la seguretat. Els mateixos arguments exculpatoris haurien de servir per a la causa encara oberta en instrucció pel cas de Tsunami Democràtic.
