L'home escaldat

Artur Mas és l'home que va al davant, que encapçala les enquestes i que alguns ja tracten de president. Però ja hi deu estar acostumat. Ja són dues les eleccions en què és el candidat més votat, i de president ja el tractaven tant fa tres anys com set anys. I s'ho va haver d'empassar. I gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, ja ho sabeu. Per això ara és prudent. És prudent perquè les patacades fan posar seny al més imprudent i perquè a Mas no li convé que res s'espatlli. La llàstima, des del meu punt de vista, és que això probablement es transformarà en una majoria descafeïnada. En moments de tensió, ja se sap, la cafeïna no convé –pot acabar suggerint Mas–. Un candidat que ha dit que el país encara no està prou madur per a segons què ja ha dit molt. I no fa pas la sensació que l'endemà que es posi a governar hi hagi d'haver cap daltabaix. De fet, CiU no ho pretén pas. Pretén governar còmodament, amb acords puntuals ara aquí i ara allà. Amb el PSC com a soci prioritari –a Mas encara no li ha passat l'enrabiada amb ERC– i, si cal, amb enteses puntuals –mai estables, que el notari famós aixecaria el dit– amb el PP. I això és una mica peix al cove. El preu d'acostar-se a la majoria és aquest: dir als independentistes que tenen a dins que aniran fins al final –i que, si cal, convocaran un referèndum per al concert econòmic–, i dir als no tan (o gens) independentistes que també tenen a dins que ara la prioritat és sortir de la crisi i aconseguir l'estabilitat. I que “ara no toca” –recordeu l'expressió?– fer segons quines estrebades. Mas, o tindrà la majoria o s'hi acostarà. Serà la manera de saber definitivament si el seu partit, nacionalment parlant i davant de grans decisions, és gall o gallina.