Política

ALFRED BOSCH

DIPUTAT D'ERC AL CONGRÉS I AUTOR DE LA TRILOGIA EN QUÈ ES BASA LA MINISÈRIE‘ 1714'

“Com al 1714, ara és la gent normal la que empeny”

“És un elogi que es faci una minisèrie a partir de la meva obra, i és molt atrevit que es financi a través d'una campanya d'aportacions populars”

“La societat catalana actual no s'assembla gens a la de tres-cents anys enrere, excepte que és la gent treballadora la que s'ha posat al davant d'un procés que algunes elits volen frenar”

Des de fa dos anys, a Alfred Bosch (Barcelona, 1961) la política no li permet dedicar-se a la literatura. Però una obra seva ha saltat ara al primer pla: 1714, la novel·la escrita el 2002 que ara la productora Prodigius i TVC convertiran en una minisèrie de dos capítols de 90 minuts. Abans de començar a rodar, els productors han engegat una campanya de micromecenatge per poder tirar-la endavant. Si s'aconsegueix, l'estrena està prevista pels voltants de la Diada del 2014, la del Tricentenari.
Si entraven
els borbònics, l'‘establishment' tornava. Ara passa una mica el mateix

Enyora la creació literària, però l'ara diputat d'ERC al Congrés Alfred Bosch es considera un privilegiat per viure uns moments polítics històrics des de primera línia. La seva trilogia 1714 es porta ara a la pantalla, i amb un finançament que inclou una campanya d'aportacions populars. Ahir, segon dia de campanya, ja s'havien recollit 13.500 euros. L'objectiu és aconseguir-ne 200.000 en quaranta dies.

Què li sembla, la campanya de micromecenatge?
Em sembla molt atrevida. I alhora ho agraeixo molt, perquè considero que és un compliment cap a la meva obra.
Coneix el guió?
Sí, però gairebé no hi he intervingut. Millor que ho hagi fet un professional de l'audiovisual. Jo escric novel·les, no guions. He estat molt amb contacte amb el productor, l'Agustí Mezquida, i tinc tota la confiança del món en ell i el seu equip, crec que ho estan fent molt bé.
Quan l'escrivia, la imaginava convertida en pel·lícula?
Sempre l'he vista com una pel·lícula. La vaig escriure ràpidament, en un any. Jo tenia pressa i l'editor també m'apressava. I no ha quedat malament perquè l'escriptura ràpida genera una lectura ràpida, i com que és un llibre amb molta acció, això fa que quan el llegeixes tinguis la sensació d'estar dins d'una pel·lícula.
El Braveheart català?
Braveheart no s'havia estrenat, llavors. I hi ha moltes diferències. A 1714 l'heroi és un antiheroi, no és valent ni atrevit ni patriòtic. És un anglès que ve de fora i que li importa tot tres raves. És la història d'una conversió. A Braveheart, en canvi, només hi ha bons i dolents. A 1714 a tot arreu hi ha bons i dolents. I aquesta mirada escèptica del protagonista hi ajuda.
Quan va escriure la novel·la, el 2002, imaginava que al 2014 el país es trobaria en ple procés cap a l'autodeterminació?
M'imaginava que el Tricentari seria un moment important, però jo no comptava amb tota la mobilització dels darrers anys. Ho vaig començar a sospitar amb les consultes populars, a partir d'Arenys de Munt. Jo m'hi vaig ficar molt a fons, i ho vaig viure des de dins. Potser a altra gent se li escapava, però des d'allà veies que alguna cosa important s'estava coent en la societat catalana, i d'una manera molt transversal. A partir del 2009 vaig veure que la cosa anava de debò.
S'assemblen, la Catalunya d'ara i la que vostè va novel·lar?
Hi ha moltes diferències. Aquella era una societat d'antic règim, aristocràtica, de castes, amb violència i bandolerisme. Ara portem molts anys amb pau, som una societat benestant, amb tots els problemes greus que hi ha però benestant en comparació a la de tres segles enrere, tranquil·la i democràtica. Però hi ha algun paral·lelisme. Per exemple, el fet que és la gent corrent la protagonista del procés. En aquell moment, el bisbe, les autoritats, l'alta aristocràcia van marxar de Barcelona i hi va quedar el poble ras, i s'hi van afegir refugiats que venien d'altres llocs, de València, d'Aragó. Va marxar la classe alta i hi va quedar una societat que vivia en una certa revolta social, a on manava la gent menuda. Per això també va ser un episodi de resistència popular. La gent sabia que, si entraven els borbònics, hi tornarien els de l'establishment, els de sempre, la classe alta. Ara no ens trobem en un clima de revolta social, però és la gent normal, els treballadors, la que empeny el procés, en contra de moltes elits que ara donen l'esquena o intenten frenar-ho.
És optimista
Ara no escric literatura perquè no tinc temps. Però prenc notes, i tinc l'esperança de poder explicar algun dia la crònica de com vam assolir la independència del nostre país. Crec que de forma immediata ens espera una èpica molt dura, encara més del que ja ho és ara, però penso que ens en sortirem. I no trigarem gaire. Un any, potser algun més, però ho aconseguirem. Perquè depèn de la gent. I veig la gent molt operativa i molt decidida, Només cal que la gent continuï igual de determinada. que siguem majoria, i això ho tirarem endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.