Si hi ha un lloc emblemàtic del moviment independentista a Girona, aquest és sens dubte la llibreria Les Voltes. Focus cultural des de la seva creació l'any 1963 i convertida a partir dels setanta en epicentre dels moviments catalanistes, continua sent l'única llibreria de tot Catalunya que només ven llibres i revistes en català. Per això ara, en plena febrada de publicacions literàries sobre aquesta temàtica –boom que el seu gerent, Joan Matamala, reconeix que és un pèl exagerat–, un hi té per triar i remenar. I continuar remenant.

Com en Joan, un client que trobem garbellant entre la munió de llibres desplegats en un dels mostradors de l'establiment. Observem si es decideix per És l'hora del adéus? o 300 cops de falç. No. Serà Antologia d'un desengany? Tampoc. Es decanta per un diccionari de locucions i frases fetes. Es gira i ens pregunta: “Pot estar bé, oi?”. Una mínima interlocució que ens permet consultar-li què en pensa, del 9-N, i si té la intenció de votar. “I tant que hi aniré, encara que sigui una botifarrada.” A en Joan, simpàtic de mena, ja no li calen més preguntes, i, sabedor que som periodistes, es deixa anar per comentar com va el procés. “Això s'acabaria amb unes plebiscitàries!”. Creu que el president Mas està guanyant temps per solucionar la seva relació amb Unió (és a dir, Duran i Lleida) i recalca que precisament “unitat” és el que cal per aconseguir la independència. Prefereix que no el fotografiem i notem que quan parla de Madrid abaixa la veu. “És que treballo per a una important companyia estatal i ja sabeu que quan t'hi va el sou... Allà no ens entenen!”, es justifica.

En Xavier i l'Àngels, mestres que aprofiten que a Tàrrega no és dia lectiu per “carregar piles a Girona”, tenen clar que “no ens deixaran votar però ho farem”. Ell, que és soci fundador de l'ANC –porta un pin de l'associació mig amagat a la solapa de la jaqueta–, referma les paraules d'en Joan i diu que “cal anar plegats per aconseguir quelcom”. Això sí, diu que el rebenten aquells que ja estan posant xifres per valorar si el 9-N serà un èxit o un fracàs. “On és el llindar?”. Li recomanem que abaixi la veu, que estem a tocar de l'ajuntament i el nostre alcalde és dels primers que van posar una xifra. Somriu. Sap que quants més siguem, més riurem.

Aleshores entra en Carlos, un turista germanobrasiler que hi vol dir la seva. Coneix molt bé la situació actual del país perquè, com diu, és un dels temes polítics més candents a Europa. Té clar que si ens deixessin votar guanyaria el sí (i sí) de manera aclaparadora. Però entén que l'Estat i el TC no ho permetin. “La Constitució és un marc per a la bona convivència de tota la societat. I deixa molt clares les normes i quin és el dret a votar”, declara. Creu que som un poble “molt emocional” i “amb un gran sentit de cohesió” i posa per exemple els castellers. Diu, però, “que no es pot viure d'emocions”. Entén el malestar dels catalans i considera Espanya un estat “molt complex”.

Sortim a fora perquè ens toqui l'aire, a sota les voltes d'aquest establiment situat al rovell de l'ou. Es nota que hi ha ressaca de les Fires de Sant Narcís, perquè la ciutat encara sembla mig adormida. Els pocs passavolants que circulen s'aturen al taulell de fora i veiem que s'interessen per l'ordinador que està a la vista. Descobrim que és una altra de les iniciatives que ha endegat la llibreria: un servei on line perquè qui ho vulgui pugui consultar on pot anar a votar el 9-N. Com bé se sap, només cal escriure el nom, municipi i adreça que corresponguin al DNI, et diguis Batman, Bob Esponja o Cristòfor Colom, perquè les dades ja es corroboraran a les meses. Es pot imprimir gratuïtament, però fins i tot així es nota que som catalans, perquè molts fan una foto amb el mòbil per allò de no gastar paper. Si de cas, que es gastin les butlletes diumenge.