Actualment, la Catalunya autonòmica no pot recórrer al que coneixem com “els mercats” per completar el seu finançament. La liquiditat de l'administració catalana passa per Madrid i depèn de la voluntat política del ministre d'Hisenda, que és qui té l'aixeta del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Les coses serien molt diferents en una Catalunya estat. Amb la independència, el Principat podria recórrer als mercats financers internacionals per garantir-se el finançament necessari. Els mercats, però, no deixen els diners a qualsevol. Cal tenir una determinada qualificació de risc financer (l'anomenat ràting) per poder aspirar al finançament en unes condicions millors o pitjors, o simplement per tenir la possibilitat de demanar-ne.

El gener d'aquest any, la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya va presentar l'estudi Aproximació al risc sobirà d'un estat català. L'estudi concloïa que, en una Catalunya independent, el Principat tindria una qualificació d'A+, la mateixa que tenen Israel i Corea del Sud, en una escala que va de l'AAA a la CC. L'Estat espanyol té una qualificació de BBB i la Catalunya actual, de BB, cosa que equival a dir que els valors emesos pel govern de Catalunya són bons porqueria. I els d'Espanya no estan gaire millor.

Segons els autors de l'estudi –que van fer servir el mètode de l'agència de qualificació Standard & Poor's–, “si Catalunya tingués un tracte fiscal similar al del País Basc o Navarra, tindria una qualificació d'A- i no tindria problemes econòmics”.

Com que això no és possible, si Catalunya es decantés per la independència, pujaria de cop set nivells respecte a la situació actual. Els economistes encarregats del document, però, parteixen de la hipòtesi que el procés “serà ordenat i negociat amb l'Estat espanyol”.

Val a dir que, fa uns anys, el Cercle Català de Negocis va elaborar un estudi en la mateixa línia, que atorgava a Catalunya una qualificació entre AA i AAA, és a dir, en les posicions capdavanteres de l'economia mundial.

Tant l'estudi d'ara com el del CCN consideren que el potencial econòmic del país “està fora de dubtes” i que el saldo de les finances públiques serà positiu. El CCN hi afegia que el PIB per càpita seria el quart més alt d'Europa.