Política

opinió

Símptomes que avisen

Tot i que en el Parlament Europeu els grups majoritaris són els formats pels diputats dels partits populars i socialistes, la veritat és que cada vegada hi tenen més presència grups diversos, sovint antieuropeus. I en l'àmbit dels estats membres també assistim a resultats electorals que donen força a partits que aposten per limitar les llibertats individuals, per tancar-se en el propi estat, contra la immigració i amb forts trets populistes. Fa uns anys, quan s'iniciaven aquests moviments, es veien com fora de lloc i marginals, però actualment ja formen part de la realitat política. Franca, el Regne Unit, els Països Baixos, Hongria o Àustria en són ben conscients. La realitat és que aquests partits reben molts vots, també de treballadors i classes desfavorides. El debat sobre per què passa això és dens, complex i de ben segur que hi intervenen molts factors. La crisi econòmica en pot explicar una bona part, però també la gestió de la política hi té a veure. La crisi ha provocat que sectors abans benestants estiguin avui en dificultats i d'altres, especialment els joves, amb molt problemes per accedir al mercat de treball i, quan ho aconsegueixen, amb sous ridículs que no els permeten emancipar-se, ni formar una família. L'evolució frenètica de les noves tecnologies provoca que la societat, les empreses i els ciutadans, canviïn ràpidament els seus hàbits per adaptar-se a la nova realitat. I amb tot això hi ha la política tradicional, sempre lenta, amb els dos grans partits, els conservadors i els socialdemòcrates, cada vegada més iguals, especialment en els programes econòmics i amb poques ofertes de canvi i adaptació a la nova realitat social. Tot plegat genera una desconnexió entre la societat, cada vegada més desigual, amb atur, especialment juvenil, amb bosses de pobresa i exclusió social, i la política tradicional, que no dóna resposta a aquests sectors desfavorits, ni als problemes reals, com la sortida de la crisi o el drama dels refugiats. I és en aquest escenari que hi troben un camp adobat els partits que aposten per les pors, cercant solucions estatals i foragitant els altres, i s'enduen un bon grapat de vots. És evident que els vots surten dels ciutadans que fan cas a les pors i en canvi no fan cas, perquè no hi connecten, als partits tradicionals. Cal fer revertir la situació i afrontar els problemes de cara, amb voluntat política, generositat i solidaritat i amb visió europea. Cal fer una societat més justa. Així la ciutadania veurà que el camí no és tancar-se, sinó ser solidaris i apostar per una política europea. Però perquè això sigui possible, els governs actuals i els partits tradicionals han de canviar, han de deixar de banda els interessos particulars i el curt termini i apostar per resoldre, des de la cooperació i generositat, els problemes que té la societat i fer-ho amb els valors de la UE que són la democràcia, la solidaritat, el respecte a les minories i als drets humans. Si es fa així, segur que la ciutadania tornarà a confiar en els polítics i en el projecte europeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

80 ANYS DEL 'D-DAY'

Un desembarcament que ressona avui

Caen (Normandia)
Toni Segarra
Cap de l’oposició d’Unitat per Argentona

“Hi ha temes encallats des de fa anys on vull fer de mediador”

Argentona
CRÒNICA

Comiats en la cruïlla republicana

ISRAEL

Violències en una nova marxa d’extremistes jueus en el Dia de Jerusalem

BARCELONA
política

ERC avisa Illa que és imprescindible un finançament singular si vol el seu suport

barcelona
política

Borràs denuncia una agressió en un míting a les Terres de l’Ebre

barcelona
política

L’Audiència descarta interès ideològic del jutge en el cas Volhov

barcelona
EUROPA

Primers actes en la vigília del 80è aniversari del Desembarcament de Normandia

BARCELONA
llengua

El TSJC imposa una assignatura més en castellà a una escola del Barcelonès

barcelona