Successos

Societat

‘Segrest’ domiciliari

Descobreixen que en una masia d’Arbúcies hi viuen una noia de 24 anys i un noi de 18, germans, que no han tingut mai contacte fora de la família ni tenen DNI

La noia es va escapar i va demanar ajuda en un mas veí

El jutjat imputa maltractament als pares però torna els fills a la casa del bosc perquè no troba cap altra opció

Truquen a la porta d’un mas d’Arbúcies, en ple cor de les Guilleries. Són les set del vespre del divendres 24 de febrer. Ja és fosc. Aquell dia en Josep va obrir sense preguntar qui hi havia i li va aparèixer a la vista una noia que li va demanar ajuda. L’apareguda va explicar que s’havia escapat de casa i que no hi volia tornar, perquè ella volia viure la vida i veure el món, dues coses que, segons ella, en 24 anys que té, no havia pogut fer. En Josep, que havia vist algun cop la noia i sabia que era la filla de la família que viu al mas La Nou, la va deixar passar i va escoltar el seu relat. Ella li va dir que es deia Daniela i va explicar que no volia tornar a casa amb els seus pares perquè la tenien tancada, totalment aïllada del món, sense televisió, sense xarxes socials i sense cap contacte amb l’exterior, tret de les sortides que feia en cotxe amb els seus pares just per anar a comprar queviures i tornar. Va explicar que tenia un germà, Fèlix, de 18 anys, que estava en la mateixa situació, però que ell es conformava més que no pas ella. “Em va dir que era la primera vegada que tenia una conversa amb algú que no fos de la seva família”, recorda en Josep, que explica que la noia parlava en català però per la manera com s’expressava aparentava ser molt més jove. La noia va explicar que no ha anat mai a escola, que la instruïen a casa seva però que, com que li va aparèixer una mena d’al·lèrgia a la tinta, van haver de deixar-ho. La noia va explicar que abans vivien a Matadepera, on tenien tres cases de costat: ells i dos germans de la seva mare. Que allà tampoc es relacionava amb ningú més que els seus pares i els seus oncles. Cap a les vuit va arribar a la masia la companya d’en Josep, l’Assumpció, i van oferir sopar a la noia. La Daniela es va mostrar molt estranyada quan va veure que feien una torrada a la llar de foc. Va dir que no ho havia vist mai i també va preguntar què era el que feia la noia que apareixia a la pantalla de la televisió, en referència a la intèrpret del llenguatge dels signes per a sords que acompanya les notícies del 3/24. No ho havia vist mai. Li van fer una truita per sopar i va dir que era el que menjava cada vespre a casa seva. La situació de la noia que es va presentar al mas va alarmar en Josep, que va considerar oportú trucar a la policia d’Arbúcies. Arran de la trucada, la Policia Local d’Arbúcies va parlar amb la Daniela, que els va ratificar que havia marxat de casa caminant, després que tinguessin una discussió durant la qual el pare li va dir que ella “era una càrrega per a la família”. La policia també es va posar en contacte amb el pare, en Job, un home holandès de 58 anys, que els va dir que la noia té un problema psiquiàtric i que la tracta un oncle, en Pablo, que és psiquiatre. La policia va contactar amb aquest home, que va assegurar que la Daniela tenia brots i havia fet algun intent d’autòlisi, i que era ell qui la medicava, però que no hi havia diagnosi ni informe mèdic sobre la malaltia de la noia. Aquella nit, la policia va aconseguir que la Daniela acceptés anar a casa del seu oncle a Matadepera, tot i que inicialment també s’hi negava, i l’home la va anar a recollir a les dependències de la Policia Local, on en Josep i la seva companya la van acompanyar després de donar-li sopar. Durant l’estona que va estar a la seu de la policia, la noia va explicar-los que ella volia treure’s el carnet de conduir però no li deixaven fer-ho i que no tenia cap títol acadèmic ni havia acabat la primària i que tampoc veia la televisió ni tenia accés a les xarxes socials. La policia també va detectar que semblava que tenia força menys anys que 24 i que se la veia vulnerable. L’endemà la policia va continuar recopilant dades sobre la noia i la seva família, i va anar a la masia per entrevistar els pares a la casa, un lloc difícil d’arribar-hi perquè té un cadenat a uns dos quilòmetres i una tanca metàl·lica quan s’entreveu la casa. Va coincidir que el matrimoni passava amb cotxe quan ells hi anaven, i la parella es va avenir, tot i unes reticències inicials, a deixar-los arribar a casa seva. Després que l’home obrís la tanca amb guants i que entrés per un accés lateral i tanqués diverses portes, els va obrir la porta que dona accés a la cuina. Els agents van comprovar que a la casa hi havia el noi de 18 anys, que estava davant d’un ordinador sense connexió a internet i que també aparentava ser més jove de l’edat que tenia. Les persianes eren abaixades i l’estança estava pràcticament a les fosques. Els agents van demanar informes sobre la malaltia de la noia, i els pares van dir que, tot i que havien anat a molts metges, mai li van fer un diagnòstic, però els van donar una llista de medicaments que donaven a la noia i que guardaven en una caixa forta. Els agents van demanar el llibre de família i la targeta sanitària dels fills, però els van dir que no en tenen perquè que no els ha fet mai falta la sanitat pública i que tampoc tenien pediatre perquè la germana de la mare, que és pediatra però ja no exerceix, se’n va fer càrrec quan eren petits. Van explicar que s’han traslladat a viure a les Guilleries perquè la mare, Ana, té una malaltia derivada d’una alta sensibilitat a les radiacions que li impedeix estar a llocs propers a antenes, i que el pare és dissenyador de planes web.

Després de la visita a la casa emboscada i l’entrevista amb la família asocial, els policies d’Arbúcies van investigar més sobre la situació dels membres de la família, van fer comprovacions als arxius i van contactar amb els col·legues de Matadepera, on havien viscut fins feia poc més de mig any, abans de comprar la casa de les Guilleries. D’aquesta manera van comprovar que el pare, tot i que ell negava tenir-lo, tenia un número de NIE i que s’havia tret un permís de conduir al Regne Unit, que tenia caducat, igual que el passaport. La dona també tenia caducat el permís de conduir i que el cotxe amb què es mouen va a nom del pare de la dona. A Matadepera constaven empadronats els quatre membres de la família, però ni la Daniela ni l’Fèlix tenien documentació que els identifiqués, no constava que haguessin anat mai a escola ni al CAP. Eren fora del sistema.

Davant la peculiaritat del cas, la policia d’Arbúcies va redactar unes diligències i les va entrar al jutjat de Santa Coloma de Farners, que va ordenar als Mossos que s’ocupessin de la investigació, i el dia 3 de març van citar els pares a la comissaria i els van interrogar com a investigats per maltractament, violència domèstica continuada i abandonament de família. En l’interrogatori, assistits per un advocat d’ofici, es van negar a declarar. En la declaració al jutjat van ser assistits per un advocat particular i després d’escoltar els seus arguments (mantenen que als Països Baixos, d’on és el pare, l’educació es pot fer a casa) i que els fills no volguessin presentar denúncia contra els pares i diguessin que ja els estava bé viure amb ells sempre que disposessin de més llibertat, el jutjat va resoldre que tornessin a la casa del bosc.

Paradoxa
El cas va posar el jutjat de Santa Coloma en una disjuntiva difícil de resoldre, ja que els dos germans que demanaven llibertat no eren menors i, per tant, no era viable treure’n la custòdia als pares i que l’administració els tutelés. Però, tot i ser majors d’edat, en no haver estudiat ni tingut contacte amb la societat, tampoc tenien capacitat per viure de forma autònoma. No van trobar cap servei que els pogués fer d’ajuda o pont perquè se socialitzessin, i finalment es va optar per tornar-los a casa amb els pares, confiant que els deixaran més llibertat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.