Pirates virtuals es fan enviar un vaixell carregat de gelatines a Kenya
Van suplantar una firma real per fer una gran comanda a una empresa de Banyoles
Amb un altre engany, per seducció, es van ingressar 2,5 milions
Uns pirates informàtics, que van suplantar les dades d’una empresa real i solvent amb seus a la Gran Bretanya i als Estats Units, van aconseguir que l’empresa Juncà de Banyoles els enviés fins al port de Mombasa (Kenya) un carregament de gelatines alimentàries valorat en mig milió d’euros a través d’un vaixell que va sortir del port de Barcelona. L’operació comercial fraudulenta es va començar a gestar l’estiu del 2020, quan els falsos representant de Hilton Ingredients es van interessar pel producte de Juncà. I transcorreguts tres mesos van fer la comanda: tres contenidors de gelatines per enviar a la nova seu que l’empresa havia obert a Uganda. Van explicar que obrien mercat a Àfrica. A l’empresa Gelatines Juncà els anava bé la gran comanda en un any que la pandèmia havia tocat a tothom. Però, segons explica Ferran Juncà, director general de l’empresa, no van fer tractes amb els clients fins que no van haver fet comprovacions a través de l’asseguradora sobre les garanties de l’exportació. Els van assegurar que el comprador era solvent i l’operació, segura.
Però, tal com recorda Juncà, el 20 de novembre, l’imam que els fa les certificacions perquè les gelatines alimentàries es puguin vendre amb la garantia halal als països musulmans el va advertir que a una empresa de Bèlgica els havien estafat amb una falsa comanda. Tot i que ja havien adoptat les seves precaucions, els representants de Juncà van decidir assegurar-se i van recuperar les dades del cap comercial de l’empresa britànica que els havia fet la comanda i van trucar a la seu de Hilton a la Gran Bretanya. Van demanar pel càrrec i l’home es va posar al telèfon. Semblava que tot anava bé. Però no. El cap comercial els va dir que ells no havien fet cap comanda i que tampoc havien obert cap sucursal a Uganda, on anava destinat el carregament de gelatines. Els pirates els havien suplantat, havien creat una empresa virtual i els estaven robant la gelatina.
Un cop descobert l’engany, va començar la lluita per intentar recuperar el material. Dos contenidors encara no havien sortit, però el primer ja era camí de Mombasa, el port de Kenia d’entrada de les exportacions amb destinació a Uganda, que no té sortida al mar. Juncà va presentar denúncia als Mossos, va ser una de les més de 40.000 presentades l’any passat a Catalunya per estafes per internet. I el jutjat de Girona va obrir diligències. Mossos i jutjat tenien difícil atrapar uns lladres virtuals. Però paral·lelament Juncà van fer gestions a través de les duanes i els seus advocats van contactar amb advocats a kenians, que es van encarregar de denunciar el cas a Mombasa i a la Interpol. I, segon relata Ferran Juncà, van aconseguir que els pirates no s’apoderessin de la càrrega amb l’advertència que estava controlada i la justícia keniana ha dictat una resolució que reconeix que la càrrega de gelatina, immobilitzada i precintada al port de Mombasa, és propietat de Gelatines Juncà i que només ells la poden retirar del port. “Sort que la justícia a Keniana és ràpida i en tres mesos van resoldre”, remarca Ferran Juncà, que confia que, encara que els suposarà uns costos, podran fer retornar a Barcelona la càrrega de gelatina, que no es fa malbé fins passats molts mesos.
La incauta que transferia milions
Els pirates informàtics han aconseguit darrerament apropiar-se d’uns dos milions i mig d’euros d’una empresa catalana a través de la seducció virtual. En aquest cas, una dona osonenca va ser la incauta que es va enamorar per internet d’un fals enginyer d’una plataforma petroliera que, un cop la va tenir encaterinada, li va demanar que des del seu ordinador fes diverses transaccions d’un compte a un altre: del d’una empresa que havia estat piratejada al dels estafadors. La dona no es va adonar que havia estat utilitzada pel seu amant virtual fins que es va trobar la policia a casa seva, que, seguint el rastre dels moviments bancaris, va trobar l’IP del seu l’ordinador, des d’on la incauta enamorada va fer fins a vuit transaccions a petició del seu galant. Vista la candidesa de la dona, no se la va encausar. És una dels milers d’engalipades.
Els experts en estafes informàtiques alerten que al darrere hi ha grups organitzats, que solen operar des de Costa d’Ivori, que formen els seus agents en tecnologia però també en la manipulació de la ment humana. S’investiga, per les ingents quantitats que s’apropien, si poden servir per finançar grups de caire terrorista.
