Medi ambient

Acord per cloure el procés judicial per reomplir la pedrera Berta de Sant Cugat

L’empresa explotadora retira els contenciosos contra el tancament de l’activitat amb aportacions de terra i runa ordenada el 2019 per l’Ajuntament i la Generalitat i que tenia l’aval judicial

La polèmica pedrera Berta ubicada entre Sant Cugat del Vallès i el Papiol, i concretament entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l’Obac, no es reomplirà amb terres i runes definitivament com estava executant fins el 2019 l’empresa explotadora–Jaume Franquesa SA– i es farà amb un procés de renaturalització.

Un procés que el regidor d’Urbanisme, Àngel Pedrós, no va concretar mes al ple del dilluns passat quan va donar comptes de l’acord que la propietat, la Generalitat i ajuntaments havien arribat i pel qual Jaume Franquesa SA es compromet a retirar tots els contenciosos que havia interposat i també el recurs contenciós administratiu per la decisió de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de clausurar l’activitat de cobriment el 2019 i que va tenir l’aval del Tribunal Superior de Justícia el 2022.

El portaveu del PP, Àlvaro Benejam, va reclamar a l’executiu, ja que de moment no s’ha obtingut el document dels termes de l’acord en seu judicial, que es faci la petició a través de l’empresa Gestora de Runes de la construcció, participada en part per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), perquè és una qüestió que “és transcendent pels interessos de Sant Cugat” i “anem una mica a cegues”. Pedrós va recollir el suggeriment i s’hi va comprometre.

La pedrera Berta és considerada pels experts com el bressol de la minerologia catalana i que ja tenia activitat d’extracció des de l’època dels ibers. La primera documentació de la mina correspon al 1784 i va tenir diferents propietaris i s’hi extreia ferro, plata, plom. És reconeguda arreu perquè s’hi troben moltes famílies de minerals i, sobretot per la presència de fluorita.

L’activitat extractora es va acabar el 2016 quan va expirar la concessió i ja anys abans havia sigut candidata a acollir un dipòsit de bales tractades als ecoparcs de residus municipals d’àmbit metropolità que va tenir forta oposició dels municipis, l’AMB, entitats veïnals i ecologistes que hi van presentar més de 40 al·legacions i finalment es va desestimar aquesta opció.

Després es va iniciar el rebliment amb terres i runes , tot i que la Generalitat posteriorment, l’any 2019, va ordenar-ne l’aturada i la clausura alineant-se amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que l’any abans havia expressat la voluntat, aprovada per ple el 2018, de fer actuacions de preservació dels valors geològics, miners i naturalístics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La monarquia

El rei parla ‘baléà’

RESIDUS

Ultimàtum de la concessionària de Solius pel deute: diu que el 15 de maig plega

LLAGOSTERA / sANTA CRISTINA
ENDOGASTRONOMIA

Vins del Priorat i el Montsant, a la Fira del Vi de Falset i als cellers

FALSET
BANYOLES

Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir

banyoles
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona
judicial

Una tercera sentència tomba la superilla de Consell de Cent executada per Colau

Barcelona