Infraestructures i serveis

infraestructures

L’Estat promet una inversió de 260 milions a l’Eix Pirinenc

El Consell de Ministres ha autoritzat avui una despesa de 260 milions d’euros per millorar l’N-260, coneguda com l’Eix Pirinenc durant deu anys. De fet, el compromís de l’Estat arriba en el sentit d’augmentar la despesa i complir així els pactes del conveni acordat amb la Generalitat de Catalunya. Això suposa un pas important en la tramitació econòmica i administrativa a l’hora de finançar i executar el projecte, que, segons el govern espanyol, té l’objectiu de cohesionar territorialment els nuclis de població allunyats de les grans ciutats, facilitant la seva comunicació i possibilitant-los l’accés a serveis públics d’altres indrets.

A partir d’ara, el Ministeri de Transports podrà sol·licitar els informes pertinents per a concloure la tramitació i procedir a la seva signatura una vegada el conveni sigui ratificat pel Consell de Ministres.

Segons recull el text acordat entre totes dues administracions, la Generalitat licitarà i contractarà els estudis i projectes, quedant la seva aprovació reservada al Ministeri. Així mateix, la Generalitat licitarà, contractarà i durà a terme l’execució, seguiment i supervisió de les obres corresponents, així com de les expropiacions. En qualsevol cas, l’execució haurà de complir els paràmetres establerts en la normativa tècnica en vigor per a la Xarxa de Carreteres de l’Estat.

El text preveu també que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible assumeixi el finançament dels costos de redacció dels estudis i projectes, les expropiacions de béns i drets, el seguiment, la supervisió i l’execució de les obres, les assistències tècniques vinculades, així com els costos de personal per a la seva gestió i execució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La ronda de Dalt, una ferida que supura

Barcelona
Agustí Cortés
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

“Quan es va fer la partició, aquí no hi havia res que pogués ser un bisbat”

Barcelona
Oscar Palomino i Joan Hernàndez
Portaveus de Millorem Barcelona

“Si no tapen la ronda del Mig, farem talls quan torni el Barça”

Barcelona

“Per què no fan primer el tram més perjudicial per a la salut?”

Barcelona

“No volem una paret amb plantes”

Barcelona
GIRONA

Girona busca l’equilibri entre l’auge ciclista i els veïns

GIRONA
opinió

La ronda de Dalt i la ciutat construïda

Arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Olot

Recullen firmes per preservar l’únic espai verd del Montsacopa

Olot

El CCM diu que s’ha estalviat 2,11 milions d’electricitat des del 2021 pel sanejament d’aigües

Mataró