Resseguint el riu Canaletes

D'Arnes al Pinell de Brai tot travessant túnels i ponts de l'antic ferrocarril de La Val de Zafán, reconvertit ara en Via Verda

El traçat de l'antic ferrocarril de La Val de Zafán –una línia fèrria que havia d'unir La Puebla de Híjar (Terol) i Sant Carles de la Ràpita, però que mai va arribar a veure completament la llum– és actualment una alternativa diferent per recórrer els espectaculars paisatges al voltant dels Ports de Beseit i de les serres de Pàndols i Cavalls. Tot i que el condicionament de diferents trams d'aquesta Via Verda permet actualment anar des d'Alcanyís, al Matarranya, fins a Roquetes –a tocar de Tortosa–, aquí proposem només el tram de la Terra Alta, entre Arnes i el Pinell de Brai, un recorregut de 24 km paral·lel al riu Canaletes, afluent de l'Ebre.

El perfil descendent de la ruta la fa especialment apta per fer-la en família, sobretot si s'opta per contractar el servei de recollida que ofereixen diverses empreses de la zona. El trajecte es pot fer en qualsevol època de l'any, però a l'estiu té un atractiu afegit: la possibilitat de refrescar-se fent un bany en racons de gran bellesa, com és el balneari de la Fontcalda. És recomanable anar equipats amb llums (a la bicicleta o al casc), ja que alguns dels túnels que travessa la ruta són força llargs i foscos.

La ruta arrenca al costat del riu Algars, a l'antiga estació d'Arnes-Lledó, situada a vuit quilòmetres d'Arnes. Des de l'estació mateix, en paral·lel a la via, baixa un camí que du fins a un paratge condicionat com a espai recreatiu on podem disfrutar del nostre primer bany, si és que la temperatura ho permet. Des d'aquest punt recorrerem cinc quilòmetres fins a arribar als edificis del que va ser l'estació d'Horta de Sant Joan, tot travessant el primer de la vintena de túnels que trobarem durant el camí. A partir d'aquí, la Via Verda segueix paral·lela al riu Canaletes fins al final de la ruta. Durant els següents quilòmetres es van alternant els túnels i els viaductes, entre els quals destaquen el situat al km 8,5, que salva el barranc del Molí del Cap, i el del km 10, que creua sobre el barranc de la Balloca. Al km 13 la vista de l'ermita de Sant Josep ens anuncia l'arribada a Bot, on hi ha una de les dues fonts del recorregut (l'altra és a la Fontcalda, al km 19). Comencem a partir d'aquí el tram que ens portarà fins a l'estació de Prat de Comte, durant el qual trobarem el túnel més llarg de la ruta, 739 m en revolt. Després de passar les ruïnes de l'estació de Prat de Comte, al km 18,5, trobem el camí d'accés al santuari de la Fontcalda, un paratge encisador, ideal per descansar (hi ha una zona de pícnic i un bar restaurant obert només a l'estiu i alguns caps de setmana). Un dels espais més espectaculars és el dels estrets de Dalt, on el riu Canaletes encaixa entre les parets de roca. Un caminet tallat a la roca permet recórrer l'estret i arribar fins a una singular zona de bany.

En l'últim tram de Via Verda fins a l'estació del Pinell de Brai trobarem el túnel culpable de la clausura del ferrocarril, que esquivarem passant per l'exterior, per una pista sense gaire pendent. A l'estació del Pinell de Brai s'acaba la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de la ruta, que continua fins a Tortosa seguint la Via Verda del Baix Ebre.

FITXA DE LA RUTA

Dificultat. Senzilla
Distància. 24 km
Infraestructura. Via Verda condicionada
Punt de partida. Estació d'Arnes-Lledó
Punt d'arribada. Estació del Pinell de Brai

DADES D'INTERÈS

Esgambi. Lloguer de bicicletes, trasllat i recollida. C/ Sant Miquel, 7 (Horta de Sant Joan). Tel. 689 293 766. www.esgambi.com.
Natura Bike. Lloguer de bicicletes, trasllat i recollida. Ctra. Pinell-Prat de Comte (el Pinell de Brai). Tel. 977 426 047. www.naturabike.org
Vies verdes. www.viasverdes.com

Una vida molt curta

Els primers esforços per construir el ferrocarril de La Val de Zafán daten del 1863, però no va ser fins al 1895 que se'n va inaugurar el primer tram, entre La Puebla de Híjar i Alcanyís. La prolongació fins a Tortosa no es va aconseguir fins al 1942 i durant els 31 anys de vida de la línia mai no se'n va acabar l'últim tram. L'enfonsament d'un dels túnels, el 19 de setembre de 1973, va ser l'excusa perfecta per tancar-la definitivament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.