Trasplantament d’úter en viu entre dues germanes
El Clínic fa una intervenció pionera a l’Estat per intentar que totes dues puguin tenir fills
La receptora ha tingut la primera regla als 32 anys
Quan tenia setze anys, a la Tamara li van diagnosticar la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l’aparell reproductor femení que fa que una de cada 5.000 dones neixi sense úter i ni trompes de Fal·lopi. Per tant, s’havia de fer a la idea que no podria tenir fills. I ho va fer durant anys, fins que l’avanç de la cirurgia li va oferir una possibilitat. A principis d’octubre, va ingressar a l’hospital Clínic de Barcelona per rebre el trasplantament en viu de l’úter de la seva germana i ara, als 32 anys, ha tingut la primera regla. El següent pas serà la implantació d’un embrió per tal de quedar embarassada. “M’agradaria que fos una nena i dir-li Bàrbara, en agraïment a la meva germana”, deia ahir en declaracions a TV3.
La intervenció no s’havia fet mai abans a l’Estat i, en l’àmbit mundial, és a l’abast de pocs equips mèdics. De fet, es tracta d’una doble intervenció que van liderar pel cap de servei de ginecologia del Clínic, Francesc Carmona, i el del servei d’urologia i trasplantament renal, Antonio Alcaraz. Primer es va fer l’extracció de l’òrgan mitjançant cirurgia robòtica, un procés molt lent (12 hores d’operació) però menys invasiu per a la donant, que ja té un fill de 9 anys. Després, quan se’n va comprovar la idoneïtat, es va procedir a la implantació, en una cirurgia oberta de quatre hores. En total, l’equip mèdic que hi va participar va superar la vintena d’efectius.
La màxima complexitat del procés rau en l’extracció de l’úter, ja que, segons el doctor Alcaraz, “és un òrgan complex amb pobra vascularització de les artèries i un gran entramat de venes entre les quals cal buscar les més grans per drenar la sang”.
Dos mesos després de l’operació, l’evolució és bona i la pacient ha tingut el seu primer cicle menstrual. Ara li implantaran un dels 11 embrions fecundats prèviament in vitro i, en cas que quedi embarassada, encara podria tornar-hi. Entremig, però, hauria de prendre fàrmacs immunosupressors per evitar un possible rebuig. Un cop hagi completat el seu desig de ser mare, la idea és retirar l’úter per laparoscòpia per poder treure la medicació. Fins avui hi ha hagut 70 trasplantaments d’úter a tot el món, dels quals hi ha més de 20 nadons vius.
