Regne Unit
Tornen les malalties victorianes
El Regne Unit registra un augment preocupant del nombre de casos de raquitisme, sarna, xarampió i escorbut
Es consideraven mals erradicats, però l’alt cost de la vida i factors socials i econòmics en faciliten la propagació
El doctor Abhinav Vepa, del servei de salut britànic, explica a El Punt Avui que l’alarma ja fa temps que sona
Apareixen les mateixes afeccions que patien al segle XIX les persones que venien de viatges oceànics
Els hospitals públics britànics estan preocupats per l’augment del nombre de casos de sarna, xarampió, raquitisme i escorbut, malalties que creien erradicades i que, sorprenentment, estan tornant. Alguns responsables mèdics del país adverteixen que el Regne Unit corre el perill de tornar a l’època victoriana perquè comencen a patir les mateixes malalties que tenien al segle XIX les persones que venien de llargs viatges oceànics.
“Hi ha diferents raons per a cadascuna [de les quatre malalties], però totes són fruit d’una barreja de factors socials i econòmics”, explica a El Punt Avui el doctor Abhinav Vepa, metge de capçalera del Servei Nacional de Salut. “Definitivament, estic veient molts més casos de sarna a la meva consulta, al nord de Londres, i crec que un dels motius és la superpoblació, perquè es pot transmetre de persona a persona. Hi ha superpoblació a les escoles i a les cases. La superpoblació és un gran problema i la migració, també. Estem veient més immigrants procedents de zones on no podien ser atesos per un metge que porten sarna i la propaguen.”
El 2023 es van detectar 2.000 casos de sarna a Anglaterra i al País de Gal·les, el doble que fa cinc anys, i 1.600 casos de xarampió, quatre vegades més que el 2021. La situació és molt més delicada al nord d’Anglaterra, on hi ha més zones depravades i on els casos de sarna representen el doble que a la resta del país. En el cas del xarampió, el doctor Vepa creu que s’hi afegeix la tendència de molta gent a desconfiar de les vacunes.
“Hi ha alguns temors sobre les vacunes després de la pandèmia de la covid”, explica. “Però també [en el cas del xarampió] la superpoblació és un problema, i la migració, perquè les persones que venen d’altres països podrien no haver tingut el mateix calendari de vacunació que les que van néixer i créixer al Regne Unit. I només que hi hagi dues de cada deu persones que no estan vacunades, ja no podem aconseguir la immunitat de grup, i això en permet la propagació.”
El gener passat es van detectar més de 50 casos de xarampió a Birmingham, la segona ciutat més gran d’Anglaterra, al centre del país, i això va fer que les autoritats mèdiques declaressin un “incident nacional”. Només el 80% dels nens havien rebut dues dosis de la vacuna contra el xarampió, les galteres i la rubèola. Mentre que al barri de Hackney, a l’est de Londres, l’índex de vacunació és només del 56,3%.
Però no només la sarna i el xarampió estan tornant, també el raquitisme i l’escorbut. L’any 2022, fins a 423 pacients van ser ingressats en hospitals anglesos amb raquitisme i 188 persones van ser ateses per l’escorbut, quatre cops més que fa deu anys.
Les dues malalties estan relacionades amb la malnutrició. El raquitisme, causat per la falta de llum solar i vitamina D, i l’escorbut, pel fet de no menjar prou fruites i verdures fresques, cosa que porta a una deficiència de vitamina C.
Zones deprimides
“Es pot obtenir la vitamina D en alguns aliments, així que la dieta és un altre factor –reflexiona Vepa–, perquè cada cop hi ha més gent que consumeix menjar processat, que és més econòmic.” I explica que, per culpa de la crisi del cost de la vida, hi ha menys gent que es pot permetre el luxe de marxar de vacances a destinacions assolellades i, per tant, té menys possibilitats d’obtenir vitamina D. I hi ha més gent que passa temps tancada a casa. Explica que, per exemple, els metges ja no recepten suplements vitamínics. “Moltes vegades diem a la gent que compri suplements a les farmàcies, però és possible que algunes persones no s’ho puguin permetre”, explica.
Segons un informe recent, el 20% dels britànics viuen en una situació de pobresa i un 40% dels quals, en pobresa extrema.
“Hi ha una crisi del cost de la vida al centre d’aquest problema, però realment hi ha factors socioeconòmics que han influït en l’augment d’aquestes quatre malalties”, que s’estan detectant sobretot en zones depravades.
La pobresa i la malaltia estan estretament relacionades. Segons un estudi recent del Col·legi Reial de Pediatria i Salut Infantil, els nens que viuen en barris desafavorits tenen el doble de probabilitats de morir per infeccions que els que viuen als barris amb més renda. I també hi ha les retallades en la sanitat, que van començar sobretot amb l’arribada al poder dels conservadors, el 2010, i la posada en pràctica de polítiques d’austeritat i les consegüents retallades en els serveis públics. Aquest és un altre factor que ha propiciat la tornada d’aquestes malalties.
Efectes de les retallades
El doctor Vepa posa quatre exemples dels efectes de la disminució de la despesa pública: “Si es retallen els diners en habitatge social, aleshores això provoca massificació a les cases i això facilita la propagació d’infeccions com la sarna i el xarampió. Si es retallen a les escoles, aleshores tenim escoles massificades i és més fàcil que els nens s’encomanin malalties. I si es retalla el Servei Nacional de Salut, llavors no pots prescriure complements, i això porta a la malnutrició i al raquitisme i l’escorbut.”
I conclou que l’alarma ha estat sonant des de fa més d’una dècada. Per això es produeixen tantes vagues de metges i infermeres per falta de recursos i falta de personal.
