El govern destinarà 162 milions a evitar els guetos escolars

És la mesura estel·lar del Pacte contra la Segregació Escolar i la que tindrà un impacte més visible en la lluita contra els guetos escolars. El govern va aprovar ahir el nou decret d’admissions d’alumnes, que vol distribuir de forma més equitativa l’alumnat més empobrit entre els centres educatius, públics i concertats, i que vol implicar els ajuntaments i la comunitat educativa en la programació de l’oferta educativa. A més, es vol ajudar les escoles públiques i concertades que escolaritzen l’alumnat més vulnerable. L’escola concertada veurà augmentada l’aportació extra per escolaritzar els alumnes desfavorits dels 458 euros per estudiant i curs actuals a 988 euros, i per primer cop s’introdueix aquest ajut específic a l’escola pública, que en rebrà 641. Les actuacions previstes suposaran una inversió de 162 milions en els propers cinc anys i es començaran a aplicar el curs vinent.

“És un decret que ens ha de permetre treballar contra la segregació. Reconeix la diversitat, aposta per la corresponsabilitat del món local i posa eines per eliminar barreres socials, culturals i econòmiques. És un gran pas endavant”, va declarar ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va valorar la corresponsabilitat i els consensos com a base per lluitar contra la segregació, “que vulnera el dret a l’educació”. El síndic va impulsar el Pacte contra la Segregació Escolar el 2019, que va tenir el suport d’un centenar d’ajuntaments, membres de la comunitat educativa i diputats, i absències tan sonades com les de l’Affac –la Fapac en el moment de la signatura–, que representa les famílies de l’escola pública, i la Ustec, el principal sindicat a l’ensenyament no universitari. El decret satisfà moderadament l’escola concertada –no tant les famílies – i suscita el total rebuig de l’Affac, que considera que es beneficia la concertada en detriment de la pública.

El decret regula per primer cop la programació de l’oferta educativa. És un aspecte que ja preveu la llei d’educació de Catalunya (LEC), del 2009, però que no s’havia desplegat encara. La llei estableix que els centres del Servei d’Educació de Catalunya –els públics i els concertats– han de participar en l’equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials, i l’administració educativa ha d’establir territorialment la proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives especials que poden ser escolaritzats en cada centre. El departament pot autoritzar, de forma excepcional, una reducció de la ràtio per evitar que només quedin vacants als centres amb menys demanda i la reserva de places per a aquest alumnat fins a l’inici del curs.

La manca de desplegament d’aquest article de la LEC ha motivat la concentració d’alumnes amb necessitats especials per raons socioeconòmiques en uns determinats centres. Escoles i instituts amb menys demanda acaben tenint més vacants, que sovint s’omplen durant el curs amb la matrícula viva, aquella que es dona normalment per a l’alumnat nouvingut. Això acaba augmentant la segregació. La voluntat del departament és fer una programació ajustada entre la demanda i les places i garantir la distribució equilibrada de l’alumnat entre els centres d’una mateixa zona educativa. La zona educativa és una peça bàsica, i es destinaran entre 10.000 i 40.000 euros a les oficines municipals d’escolarització. El curs que ve es regularà, per primer cop, la matrícula viva.

El decret s’aplicarà de manera progressiva, i el curs vinent ja es destinaran 21 milions a l’escola concertada, perquè l’alumnat hi estudiï amb plena gratuïtat, i 16 a la pública, que acostuma a tenir un increment de plantilla en els centres amb complexitat. Educació rebaixarà el llindar a partir del qual es reconeix una necessitat educativa especial per motius socioeconòmics. Els més de 60.000 alumnes reconeguts ara seran 215.000 en els propers cinc anys.