En bici pels camins de l'aigua
El canal d'Urgell i els seus ramals ofereixen quilòmetres de passeig i natura
És important no deixar-se enganyar: per molt planer i domesticat que sembli el dòcil córrer de l'aigua d'un canal que travessa interminables camps fruiters i de panís, sovint el paisatge més dòcil amaga un passat èpic, salvatge, d'una duresa antiga i cruel.
Això passa amb el canal d'Urgell, per on proposem aquesta setmana una ruta en bici de Balaguer a Mollerussa, però que admet infinitat de variants gràcies a la interminable xarxa de camins agrícoles que acompanyen els canals secundaris i sèquies del canal i que ens poden portar a qualsevol punt de Ponent que desitgem, de les Borges Blanques a Anglesola, d'Artesa de Segre a les portes de Lleida.
Totes les opcions són bones. Els seus centenars de quilòmetres de passeig pla i tranquil entre els camps de conreu de les comarques interiors de Lleida són un regal per als aficionats al cicloturisme tranquil i reposat, familiar, per a tots els públics. Però aquests camins plàcids per on circula l'aigua del Segre han estat el motor d'una transformació econòmica i social importantíssima, van canviar per sempre la manera de fer i de ser pagès a les comarques lleidatanes i, també, com tants altres avanços, es van construir amb un gran patiment humà. Això sí: la construcció dels 144 quilòmetres de canal principal va ser lenta i complicada, sota el sol criminal d'estiu i les boires gelades de l'hivern de l'anomenat Clot del Dimoni, com es coneixia l'Urgell abans que els regadius suavitzessin el paisatge, i amb treballadors en condicions pèssimes, alguns d'ells presoners condemnats a treballs forçats i vigilats per l'exèrcit. Quan pedalem per aquests camins, doncs, estem pedalant sobre tota l'èpica i la duresa de la nostra història.
La sortida la fem de Balaguer. Abans d'enfilar el camí val la pena visitar la plaça Mercadal i enfilar-nos pels carrerons del barri antic fins a la muralla, l'església de Santa Maria i el convent de Sant Crist, des d'on es gaudeix d'una bona vista panoràmica de la Noguera i el Montsec. De Balaguer sortim pel carrer Urgell fins a trobar la carretera C-13. Sota el pont de la variant surt un camí senyalitzat com a tram del Camí de Sant Jaume. El seguim i aviat creuarem un canal. És el canal auxiliar d'Urgell. Seguim el camí del canal, que ens acostarà entre torres i granges fins a prop de Linyola. Val la pena desviar-se aquí del curs del canal i entrar en aquesta població, ja a la comarca del Pla d'Urgell. A Linyola podem visitar els seus dos museus d'eines antigues del camp i els culers més fetitxistes no es poden perdre fer un cop d'ull al camp municipal on Bojan Krcic donava de petit els seus primers cops de peu a una pilota de cuir.
Satisfeta la curiositat cultural i esportiva, reprenem el camí fins al canal auxiliar per on circulàvem i continuem baixant. Una cruïlla amb un camí ens convidarà a deixar el canal i anar cap a Ivars d'Urgell. Allà trobaríem l'estany d'Ivars i Vila-sana. És una bona opció desviar-se cap allà. Un cop vist l'estany, tornem al punt de partida i continuem canal avall fins creuar-ne, a prop del poble del Palau d'Anglesola, un altre: el tercer canal auxiliar. L'agafem i aquest ens conduirà fins a Mollerussa, punt final del trajecte proposat. A Mollerussa no ens podem perdre la Casa Canal, una joia de l'arquitectura industrial de fa 150 anys. Al seu interior, el museu ens explica la dura història del canal que va canviar per sempre les terres de Lleida.
