La Lomloe, coneguda com la llei Celaá per la ministra d’Educació, va entrar ahir en vigor, tot i que les principals modificacions es començaran a implantar a partir del curs vinent. La que és la vuitena llei educativa de la democràcia espanyola incorpora ja canvis en l’admissió d’alumnes, en la selecció de les direccions dels centres i en la participació al consell escolar. A partir del curs vinent s’aplicaran les modificacions en l’avaluació i la promoció de les etapes, una de les principals novetats. L’educació primària es reordenarà en els tres cicles, i s’avaluarà la consecució dels objectius i les competències per passar de cicle. Si no s’adquireixen les competències es podrà repetir el curs, però només un cop durant l’etapa. La Lomloe planteja un sistema educatiu més obert i competencial que l’anterior, la controvertida llei Wert, en què el govern espanyol fixarà els aspectes bàsics del currículum. Aquests no afectaran més del 50% dels horaris a les comunitats autònomes amb llengua cooficial. Les modificacions al currículum es començaran a aplicar a partir dels cursos 2022/23 i 2023/24, com ara l’obligatorietat de l’assignatura de valors cívics i ètics.

La Lomloe va entrar en vigor amb crítiques del PP, Cs i Vox. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, va afirmar ahir a Twitter que es tracta d’una llei “contra la llibertat, la vertebració d’un país i el futur dels joves”. La portaveu d’educació de Cs, Marta Martín, va assegurar que la nova llei constitueix “un atac a tota l’educació”. El nou text també ha rebut les crítiques de l’escola concertada, que considera que la llei atempta contra la llibertat d’elecció perquè la demanda social no apareix com a justificació per oferir places en centres concertats, sinó que es garanteix només una suficient oferta d’escoles públiques. Tampoc rebran finançament els centres que separen per sexe.