“Estàvem esparverats, perquè ja teníem la vacuna i vèiem que no es posava”, recorda Gloria Casajús. Després d’exercir durant molts anys com a infermera a l’hospital de Sant Pau, la casualitat va voler que es jubilés poc abans de l’arribada de la Covid-19. Veient les vicissituds que havien de suportar els seus companys, es va plantejar tornar-hi a fer un cop de mà, però el fet de conviure amb persones de risc i la impossibilitat d’aïllar-se li ho van treure del cap. “Quan veia l’expressió dels ulls dels col·legues em sentia culpable per no ser-hi. No era una mirada de queixa ni protesta, era una cosa diferent, mai vista.”

Per cap d’any, en felicitar antics companys, va oferir la possibilitat d’articular un equip d’infermeres jubilades per vacunar els professionals sanitaris de l’hospital i, d’aquesta manera, alliberar de pressió les infermeres que quedaven en actiu. Dit i fet. La proposta va arribar a la direcció, es va aprovar i un equip de setze jubilades va autogestionar la formació, la cobertura legal per tornar a l’acció i la pròpia vacunació. En qüestió de dies, el 80% de la plantilla de Sant Pau havia rebut la seva dosi. “Si no els hem fet tots, és per manca de subministre”, explica Casajús, que lamenta que des del Departament de Salut s’al·ludís a la manca de professionals sanitaris per justificar el baix ritme de vacunació de les primeres jornades. “És cert que tot ha anat molt ràpid i que el procés es va avançar, però faltava coordinació en el pla. Es va posar l’excusa de la manca de professionals, que era diumenge... però si no es va vacunar més va ser per altres temes. Les infermeres sempre hem estat a punt, disposades a cobrir el que calgui. I ho seguirem fent perquè volem que acabi això d’una vegada”, argumenta Casajús. Més enllà de la vacunació, la infermera reivindica també el paper del col·lectiu en la recuperació dels pacients, especialment de Covid: “A més de fàrmacs i respiradors, tinc clar que un bon maneig del malalt també és clau en la recuperació.”