Més pressió contra les immatriculacions
El Departament de Justícia està mitjançant en tres casos en què els propietaris reclamen béns que consideren de la seva legítima propietat a l’Església, que se’ls va posar al seu nom. Les immatriculacions les va fer l’Església catòlica aprofitant-se, primer, d’una llei franquista i, després, d’una llei aprovada per José María Aznar (la llei hipotecària) que li va permetre registrar al seu nom edificis, apartaments, garatges o qualsevol tipus de finca amb tan sols una certificació eclesiàstica. La llei en qüestió, que es va derogar el 2015, va facultar els bisbes perquè poguessin acreditar la propietat dels béns immobles, com si fossin notaris.
A Catalunya, el Departament de Justícia va confirmar a l’estiu que l’Església s’havia apropiat en els últims 70 anys de 3.722 finques i ahir el govern espanyol, en el Consell de Ministres, va anunciar que remetrà al Congrés una llista de 34.961 immobles immatriculats per l’Església a tot l’Estat només entre els anys 1998 i 2015. Aquest pas obre la via a possibles reclamacions de titularitat sobre milers de finques, com ja s’està fent a Catalunya. La vicepresidenta del govern de l’Estat, Carmen Calvo, com en el seu dia va fer la Generalitat, que es va avançar, va recordar que el Congres va aprovar el 2017 una proposició no de llei en què apressava el govern a fer la llista. De les 34.961 immatriculacions, 20.014 són temples i locals relacionats amb l’Església catòlica, però la resta, quasi 15.000, no hi tenen res a veure. Hi ha habitatges, terrenys, solars i tot tipus de locals. És el mateix que va denunciar la Generalitat, que, a més de temples i sagristies, l’Església s’havia posat al seu nom sense cap documentació garatges, pisos, terrenys, places d’aparcament, masies i terrenys rústics.
Entre altres immobles que reclama l’Estat a l’Església catòlica i que aquesta s’ha apropiat hi ha la mesquita de Còrdova.
