Excursionistes de l’asfalt

El retorn al confinament comarcal va fer que ahir els barcelonins renunciessin al cotxe i, abillats amb calçat còmode, es llancessin al carrer desafiant el cel plomís que amenaçava des de primera hora la ciutat i deixava anar minúscules gotes de roina sobre els vianants. Els habitants de la capital van ocupar passejos, parcs i bulevards. A mig matí, baixant pel passeig de Sant Joan, per exemple, els parcs infantils es veien plens de mainada, aliena a la humitat de la sorra i de les cadenes dels gronxadors. Pel costat, esbufegaven els runners fosforescents que es creuaven amb els qui passejaven el gos i amb parelles de mitjana edat que anaven agafades de la mà a la recerca del tortell dominical, amb el paraigua sota el braç, mentre d’altres s’aturaven a escoltar el duet de corda que interpretava una peça clàssica. Les terrasses de cafeteries i bars eren plenes, bé amb matiners que hi anaven a fer el vermut o bé amb tocatardans que encara encarregaven l’esmorzar.

Passant l’Arc de Triomf, el passeig de Lluís Companys lluïa gairebé com sempre, amb la dona que ven globus i les famílies Ulisses del segle XXI, badant davant dels qui fan bombolles de sabó gegants i els músics de carrer, mentre algun narcisista es gravava ballant, potser per obtenir un munt de “m’agrada” a les xarxes. A la Ciutadella, força gent, en grups petits, alguns de tornada cap a l’Eixample, potser cansats de la grisor del dia; d’altres encarant el passeig de Joan de Borbó, al final del qual s’ensuma la sorra i s’albira l’horitzó marí. Les paradetes de formatges artesans i mel de Setcases no captaven gaire públic, però les voreres anaven plenes de badocs. No tant, però, com en primaveres anteriors al 2020. S’hi deixava notar la minva del turisme que no ha vingut, però entre els urbanites locals, confinats o no, els festius hi ha tirada cap al bocí de natura més proper, ni que sigui un bocí domesticat.