MAITE BOLDÚ
CAP DELS SERVEIS SOCIALS DEL CONSELL DE LA SELVA
“S’ha intensificat la vulnerabilitat”
“Hem de pensar que, per a algunes persones amb poca xarxa i pocs suports, els serveis socials representem l’únic vincle de confiança”
“La promoció social és el sentit del sistema de serveis socials”
Gestió i docència
Maite Boldú és diplomada en treball social per la Universitat de Lleida i llicenciada en humanitats per la UOC. Actualment és cap d’unitat dels serveis bàsics d’atenció social del Consell Comarcal de la Selva i professora associada del grau de treball social i serveis socials de la UdG i forma part del grup de recerca en ciències socials aplicades de la mateixa universitat. A la seva xerrada analitzarà des del punt de vista social les perspectives actuals després de la pandèmia.
La situació de postpandèmia actual ha reforçat el paper central dels serveis socials en la gestió dels problemes que se’n deriven. Boldú ho analitza.
En aquest context de postpandèmia, quins són els col·lectius més afectats?
La pandèmia ha accelerat processos i ha intensificat situacions de vulnerabilitat existents: persones en situacions laborals molt precàries o a l’atur, persones que subsistien amb poquíssims ingressos, famílies amb relacions complexes o amb violències, persones grans aïllades o dependents. També hem atès infants en risc de vulnerabilitat, persones que estan en situació administrativa irregular i persones que no poden accedir a un habitatge digne, en risc de perdre’l o que l’han perdut i no tenen una alternativa. La dificultat d’accés a un sostre és un dels principals problemes estructurals que tenim com a societat. Calen mesures transversals.
La situació ha evolucionat?
Sí, han aflorat altres dificultats, com la bretxa digital. Moltes de les gestions actuals requereixen fer tràmits per internet i moltes persones no tenen els mitjans o els coneixements per fer-ho. En un context de no poder aconseguir cites prèvies ni respostes en altres llocs, per exemple, això ha fet que moltes anessin a serveis socials a buscar suport. Aquesta pressió ha desbordat els professionals i ha tensionat el sistema; a totes les situacions que ja atenien, s’hi han sumat les provocades per la pandèmia, que eren situacions límit.
Vaja, s’han hagut de multiplicar.
Les atencions dels serveis socials es van incrementar molt des del primer dia, atenent l’emergència material i contenint l’angoixa, i sostenint el patiment de famílies i persones soles. Hem de pensar que, per a algunes amb poca xarxa i pocs suports, els professionals representem l’únic vincle de confiança.
Com ha afectat a joves i infants?
S’han incrementat molt els casos d’angoixa, ansietat i depressió. L’escola és un referent molt clar de socialització i no poder-hi anar va significar moltes pèrdues. Els infants més desafavorits són els que van perdre més, perquè a casa no tenen els mitjans o la tranquil·litat d’un espai segur i confortable.
I les víctimes de violència masclista?
El fet d’haver de conviure durant el confinament les va fer més vulnerables i, per tant, s’han agreujat els símptomes físics i emocionals que pateixen. Van augmentar molt les consultes i el nombre d’atencions i també les demandes de sortir del domicili per por.
Quines línies de treball s’han activat en aquesta etapa post Covid?
Cal visió a mitjà i a llarg termini, visibilitzar les situacions de pobresa, planificar els recursos i incidir en les causes de la desigualtat. És important que es recolzi en el paper dels serveis socials de capacitació, acompanyament i treball amb la comunitat, i que no es vegin reduïts a accions assistencials pal·liatives i tràmits. La promoció social és el sentit del sistema de serveis socials i esperem que la pandèmia ho hagi fet visible.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
