El Consell del Pla de l’Estany ha posat en marxa un servei pioner per retirar de les explotacions agrícoles i ramaderes de la comarca els residus plàstics que s’hi utilitzen, donant així sortida a unes restes de què els seus propietaris no saben què fer i, consegüentment, es van acumulant a les granges, acaben barrejades en abocaments de runa i abocadors genèrics o, empesos pel vent, escampades per camps i a les lleres del rius, un fet que causa un impacte ambiental notable. Es tracta sobretot dels plàstics d’embalar palla, malles o sacs, que, a diferència del plàstic domèstic, no es poden reciclar. Es calcula que anualment al Pla de l’Estany se’n generen unes 70 tones.

Els pagesos hauran de dur les restes dins de big bags (les gran saques resistents usades en la construcció i altres sectors) a l’abocador de Puigpalter, on les emmagatzemaran fins a tenir-ne prou per omplir un camió i dur-les a una planta de l’empresa Promsa a Montornès del Vallès, on les tractaran per ser aprofitades com a combustible en fàbriques de ciment. Els usuaris hauran de pagar 60 euros per tona, un preu “no elevat”, segons va explicar ahir el conseller comarcal de promoció rural, Oriol Serrà. El nou servei, segons va dir Serrà, que és l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, era un objectiu prioritari d’aquest mandat. El conseller va assenyalar que si bé el plàstic agrícola està permès, no hi ha en aquests moments cap normativa que reguli què se’n pot fer un cop acaba la vida útil.