La llei d’ordenació del sistema universitari (LOSU) que està plantejant el Ministeri d’Universitats és, més que la necessària reforma, una “contrareforma” que uniformitza el sistema; no respon ni a les singularitats catalanes ni a les necessitats de flexibilitat, autonomia, millora de la governança i de la contractació del professorat. Aquest és el contundent diagnòstic que els rectors de la UAB, Javier Lafuente; la UB, Joan Guàrdia; la UPF, Oriol Amat, i la UPC, Daniel Crespo, van fer ahir en la presentació de l’informe de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), que planteja la necessitat de reformar el sistema universitari dotant-lo de més flexibilitat i autonomia. El coordinador de l’estudi, el catedràtic de la UB Martí Parellada, va destacar que la influència de la universitat en l’economia i la societat, traduïda en el retorn de 4,3 euros per cada euro que les administracions aporten al sistema espanyol, “no es tradueix en un reconeixement de la seva importància”. Els ingressos corrents de les universitats eren el 2019 un 3% inferior als del 2009, malgrat que les taxes han augmentat un 18%, segons l’informe de l’IEB. El marc legal no ajuda, ja que les universitats es regeixen encara per la llei del 1983 –les reformes del 2001 i el 2007 van ser molt parcials, segons Parellada.

El sistema universitari necessita una reforma, però no sembla que la plantejada en l’avantprojecte del ministre Manuel Castells sigui la més adient. Els rectors van coincidir –també amb el professor de la UPF Andreu Mas-Colell– que calen més recursos però amb les capacitats de gestió per part de les universitats, que han de veure flexibilitzada la contractació de docents. Els rectors van defensar que la flexibilitat vagi acompanyada d’un posterior rendiment de comptes. Els sistemes universitaris amb més rendiment són els que “combinen adequadament autonomia i gestió del pressupost”, va advertir Mas-Colell.