La meitat de les 110 estacions de la Xarxa d’estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), amb més de vint anys de dades, ha igualat o superat el juliol més càlid, fonamentalment a les comarques del nord, al Pirineu, Prepirineu i massís del Montseny. Les anomalies positives de temperatura han estat per sobre dels quatre graus a gran part de la meitat nord del país, relacionades amb la persistència de la calor i no tant amb els registres màxims assolits. En general, el juliol d’enguany ha estat entre els tres més càlids mesurats a Catalunya, juntament amb el de 2015 i el de 2006.

Enter l’11 i 25 de juliol es va produir una de les onades de calor més persistents mesurades a Catalunya amb més de dues setmanes de calor superior a la normal en plena canícula. La persistència de la massa d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica que va dominar la península Ibèrica durant més de dues setmanes, arribant en alguns moments fins i tot a les Illes britàniques, és la causa d’un dels períodes més llargs de calor sostinguda que ha viscut Catalunya en els darrers anys.

Hi va haver 17 estacions de la XEMA que van superar 8 o més dies el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. Destaca Tírvia (Pallars Sobirà) amb 12 superacions, de les quals 9 de seguides, així com Sort (Pallars Sobirà), Orís (Osona) i Gisclareny (Berguedà) amb 10 dies. A l’altre extrem, alguns punts del litoral i de la vall de l’Ebre no van arribar a assolir el seu llindar de perill per calor. Malgrat l’excepcionalitat de la durada de l’episodi, es van superar pocs rècords de temperatura màxima.

Afegit a les temperatures, el juliol també va ser un mes sec o molt sec al terç nord, litoral Central, Delta de l’Ebre i punts del Prelitoral sud. A la depressió Central, al massís del Port i litoral del Garraf i el Baix Penedès va ser un mes plujós o molt plujós.