El litoral metropolità, més amenaçat
L’AMB alerta que les platges retrocediran 20 metres en 30 anys
El delta del Llobregat és on es perd més sorra
El litoral metropolità està més amenaçat que mai si no s’apliquen mesures estructurals que vagin més enllà de l’aportació puntual de sorra a les platges. Segons un informe elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en aquest tram de costa amb una longitud conjunta de 30 quilòmetres les platges retrocediran fins a 20 metres en els pròxims 30 anys. El mateix estudi recorda que des del 2014 l’impacte del mar sobre la costa ha fet desaparèixer un 25% de les platges metropolitanes. “Dels 30 quilòmetres de platges que tenim, 28 estan en clara regressió, només el litoral de Sant Adrià es manté estable”, explica Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB.
Durant un recorregut en vaixell entre el port de Badalona i el del Masnou el cap del servei de platges de l’AMB mostrava com les platges del Prat de Llobregat i de Montgat són les més afectades per la regressió per la seva proximitat als ports de Barcelona i el Masnou. En el cas de les de Montgat, per exemple, la sorra que es va abocar a la platja retrocedeix entre 1 i 4 metres cada any i en molts trams és inexistent deixant a la vista els espigons.
Ramon Torra, gerent de l’AMB constatava que l’artificialització de les platges, amb la construcció de ports esportius i la modificació dels cursos naturals dels rius, ha dificultat l’arribada de sediments, cosa que fa molt difícil reposar la sorra perduda durant els temporals, que cada cop són més “freqüents i virulents” pels efectes del canvi climàtic.
Un dels espais que més rep aquests efectes és el delta del Llobregat, on es perden anualment 160.000 m³ de sorra. Part de la culpa la té el dic del riu Llobregat, una infraestructura de 8 metres de profunditat que actua de trampa dels sediments que baixen fins a aquesta fondària i s’hi queden atrapats. Això ha fet que la conca sedimentària del riu s’hagi desconnectat del delta, un fet que trenca la dinàmica natural de sediments que haurien d’anar a regenerar les platges.
LA FRASE
Abocaments de sorra que resulten “ineficaços”
Els responsables de l’AMB coincideixen que les aportacions de sorra que es fan de manera puntual per garantir l’ús social de les platges no ha de ser l’única solució perquè resulten “ineficaces”. Tant Palacios com Torra posen com a exemple el que passa a les platges del Baix Llobregat, on la sorra que s’aporta surt de port Ginesta, a Castelldefels, i té un gramatge tan petit que ràpidament es perd. El port del Masnou, en canvi, és el “culpable” que els sediments no arribin a les platges del sud, i l’informe de l’AMB proposa restablir el moviment de sediments a través de la tècnica del bypass, mobilitzant en vaixell (draga) una part de la sorra des del nord cap a la part meridional del port, a les platges de Montgat.
En la línia de buscar i implantar solucions, des de l’AMB allarguen la mà a les administracions competents per activar un pla de resiliència del litoral metropolità. En línies generals, les solucions se centrarien a construir esculleres i dics submergits. Entre aquests últims hi ha els dics tèxtils, que es van experimentar fa uns anys a les platges de l’Alt Maresme.
