Societat
Osona torna al repic manual de campanes
Ara fa un any la Unesco va declarar el toc manual de campanes patrimoni immaterial de la humanitat, i des d’aleshores ja són uns quants els pobles d’Osona que volen recuperar el repic manual. És el cas de Centelles, Taradell, Seva i Vic, per exemple. Aquesta tradició té segles d’història però als anys vuitanta del segle XX i arran de la mecanització dels campanars es va deixar de fer. En el cas concret de Vic, ara hi ha una dotzena de persones molt implicades a revertir la situació i fer sentir les campanes de la catedral manualment, cosa que no passava des de fa més de trenta anys. Una de les primeres accions és avui, que faran tocar les campanes en honor de Santa Bàrbara, patrona dels campaners. Antigament, el toc de tempesta a Santa Bàrbara es feia com una pregària per demanar que no plogués i no es fessin malbé els conreus, però ara és just al contrari, i la invocació a la santa serà perquè plogui. Aquest repic forma part dels actes previs que es faran a Vic amb motiu de la celebració del mercat medieval.
El desig és que el toc de campanes sigui habitual a la catedral. “Volem tenir un grup de gent que doni vida a les campanes”, explica David Iglesias, membre del grup. La intenció és fer un calendari al llarg de l’any. És clar que no es pot fer cada setmana, però sí en festivitats o esdeveniments importants com ara la festa major o Corpus. Del conjunt de vuit campanes, en destaca una de gòtica del segle XV.
La recuperació del toc manual de les campanes a la catedral de Vic va lligada a una rehabilitació de l’espai on estan situades. L’expert Xavier Pallàs està elaborant un informe tècnic per dibuixar com hauria de ser aquesta rehabilitació. Les modificacions que s’han anat fent al campanar al llarg del temps per diferents circumstàncies han abocat les campanes a ocupar un espai que no permet als campaners tocar-les bé, ni tampoc que el so sigui tan bo com pot arribar a ser.
La filla del campaner
Seva és un altre dels punts del mapa osonenc que treballen en la recuperació. Gil Vilarrasa és veí de Seva i ja fa un temps que va voler recuperar el toc manual de campanes. “Se’m va posar entre cella i cella, i vaig encarregar un projecte de restauració per fer-ho possible.” Fa un any ho va aconseguir, i ara a Seva ja hi ha quatre campaners: ell i tres dones. Una de les campaneres té 90 anys i és filla de l’antic campaner del poble. Gràcies a ella s’han pogut conservar molts dels tocs manuals que s’havien tocat sempre. “En el dia d’avui seguim fent els mateixos tocs que es feien fa cinquanta o cent anys”, diu Gil Vilarrasa. Ell també forma part del grup de dotze campaners voluntaris que estan treballant a Vic.
