religió
No saber ni què és Nadal ni què és Setmana Santa
Els catalans són uns grans desconeixedors de les religions, sobretot de les que no els són pròpies, però ara s’ha constatat que la religió catòlica, pilar de la nostra societat i majoritària, també és una gran desconeguda. El quart Baròmetre de la religiositat, que ha elaborat la Direcció General d’Afers Religiosos i ha fet públic fa pocs dies, revela que un 20% dels catalans no saben què se celebra per Nadal.
El baròmetre cada any fa preguntes genèriques als enquestats, per exemple, si saben quines religions hi ha a Catalunya o quina percepció tenen del coneixement de les diverses tradicions religioses. “Els percentatges de coneixement de les altres religions sempre han estat molt baixos”, explica el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Carles Armengol, que assegura que aquest any van decidir que, a l’enquesta, hi afegirien “algunes preguntes concretes molt bàsiques sobre cultura religiosa”. “Primer vam pensar que no calia preguntar a la gent si sabia què se celebra per Nadal, perquè ens semblava que era massa obvi, que tothom ho sap, però al final ho vam fer. La sorpresa és que el 20% dels enquestats no ho sabien, i la majoria dels que ho van admetre són de tradició catòlica”, manté Armengol. “Són gent de tradició catòlica que ha perdut els referents i ben bé no sap què se celebra per Nadal més enllà que són uns dies de festa i la gent es fa regals”, diu. I, si no saben què se celebra per Nadal, tampoc saben què se celebra el dia de Reis ni per Setmana Santa? “Segurament encara hi hauria hagut més persones que haguessin contestat que no sabien què se celebra per Setmana Santa. I els Reis? Probablement hi ha més gent que desconeix d’on ve la tradició”, admet Armengol. “La gent pot reconèixer aspectes associats a algun fet religiós: per exemple, poden saber que per Setmana Santa es fan processons i que es beneeix el palmó i la palma. Però no saben per què, no saben d’on ve aquesta tradició ni el seu significat”, diu Armengol.
Ignorància de la cultura
El baròmetre, doncs, ha posat damunt la taula una ignorància descomunal de la pròpia cultura (i, òbviament, encara més de la cultura i de les religions minoritàries que hi ha al nostre país). “Molta gent avui és incapaç d’interpretar un quadre o qualsevol obra d’art, la majoria amb referències bíbliques. “Fa anys que els professors ens n’adverteixen: les noves generacions no saben res de res de la tradició cristiana, que és la que ha configurat la societat occidental, són incapaços d’interpretar la història i, quan fan una visita a un museu, per exemple, no reconeixen els personatges”, explica Armengol. I hi afegeix: “I ja no parlem de la confusió quan es tracta de distingir una verge d’una santa. Molta gent diu de la Verge Maria que és una santa.”
Si el desconeixement de la religió incardinada en la cultura pròpia del país és gran, el desconeixement de les altres religions és encara superior. “Es fan moltes coses perquè es coneguin les religions: els grups de diàleg interreligiós fa molts anys que s’hi dediquen, però tot i així el desconeixement és massa gran. No arriben a les bases, es queden en una esfera molt reduïda de persones”, diu Armengol. Hi ha un gran desconeixement d’unes religions amb les altres i quan es pregunta a persones de diferents religions, diuen que no tenen problemes amb persones que professen altres cultes, “però això és també perquè la majoria, més d’un 50%, diuen que no hi tenen cap relació”. La interacció entre religions al nostre país, doncs, és molt baixa, segons aquest baròmetre fet públic per Afers Religiosos.
Un 56,8% de la població, segons aquest baròmetre, es declara catòlica; el 16%, seguidora d’altres confessions (fins a 14), i el 26,3% es considera atea o agnòstica. Tot i que el 78% de la població s’identifica amb alguna confessió, el nombre de creients no arriba al 50%. Una cosa és identificar-s’hi (per tradició i fet cultural) i una altra és practicar-la. Gairebé el 57% dels catalans afirmen que mai participen en actes de culte, llevat que sigui per cerimònies de tipus social com ara bodes, comunions o funerals. Aquest percentatge contrasta amb el 13,4% que afirmen que hi assisteixen, com a mínim, amb una freqüència setmanal; el 8,8% que hi van algun cop al mes, i el 21,3% que hi acudeixen com a mínim una vegada a l’any.
No obstant això, i quan es pregunta per pràctiques concretes com ara pregar, fer ofrenes espirituals i encendre una espelma per demanar un desig, es veu que ho fan tant persones que diuen que hi creuen com persones que diuen que no hi creuen. L’enquesta revela que en el darrer any un 47,2% de la població ha pregat, un 4,4% ha anat a un centre de culte a encendre una espelma o a fer-hi una ofrena amb finalitats espirituals, un 39,1% hi ha anat a “parlar amb els éssers estimats difunts” i un 38,1% ha fet ioga i/o meditació (29%). Més d’una quarta part de les persones que afirmen no tenir creences religioses admeten haver parlat amb els seus difunts al llarg del darrer any o haver encès una espelma amb finalitats espirituals, i gairebé el 15% confessen haver pregat.
