L’ordenació epíscopal de fra Octavi Vilà com a nou bisbe de Girona centrarà l’atenció de tota la diòcesi de Girona. La cerimònia, oberta al públic, començarà a les 5 de la tarda de diumenge i es preveu que es pugui allargar més enllà de les tres hores. L’arribada de fra Octavi Vilà a 2/4 de 5 de la tarda, vestit amb l’hàbit de monjo cistercenc, serà un dels moments icònics d’una tarda carregada de rituals. Ho farà per la porta dels Apòstols i el rebrà el Capítol de la Catedral , el col·legi de consultors i un grup de fidels. El president del Capítol de la Catedral li oferirà besar la Veracreu i li donarà l’aspersori perquè el Bisbe electe s’espargeixi a si mateix i a tots electes. 

A continuació farà una pregària davant la tomba dels darrers Bisbes difunts, visitarà el Santíssim i anirà a la capella de l’Esperança a revestir-se amb els ornaments litúrgics. La cerimònia estarà presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas i concelebrada pel nunci apostòlic, Bernardito C. Auza. Hi assistiran també l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Javier Argüello; l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella; l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives; i l’administrador diocesà de Girona, Lluís Suñer, que, junt amb el nunci prendran breument la paraula a l’inici per adreçar-se a fra Octavi Vilà. Al final, després de la comunió, també està previst que el nou bisbe prengui la paraula. Després de la lectura de l’evangeli, del cant del “Veni Creator” i la lectura del mandat apostòlic es farà la promesa de l’escollit. 

Posteriorment hi haurà la imposició de mans i la pregària d’ordenació, després de la qual fra Octavi prendrà possessió de la càtedra episcopal i ja serà bisbe. Podran seguir en directe la cerimònia des de dins de la Catedral unes 1.000 persones. Està previst, però, que es pugui seguir també a través d’una pantalla gegant des de l’exterior. S’hi tindran a punt moltes cadires que s’aniran desplegant a mesura que creixi la necessitat. 

A l'ordenació hi assistirà l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, acompanyat de la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis, i el regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sergi Font. Per part de la Generalitat, han confirmat l'assistència el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a més de la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, i el director general d'Afers Religiosos, Carles Armengol. La Diputació de Girona hi tindrà com a representants el president, Miquel Noguer, el vicepresident, Pau Presas, i els diputats Jordi Camps, M. Àngels Planas, Nil Papiol i Joan Plana. També hi seran la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, i els rectors de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès. També hi seran Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, ciutat natal d'Octavi Vilà, i Joan Canela, alcalde Vimbodí i Poblet, municipi on està ubicat el monestir de Poblet.

Tot està a punt. I no es volen quedar curts. Es trenen preparades fins a 2.000 hòsties perquè no en faltin. Fins a sis mitjans audiovisuals emetran les imatges. Són Televisió de Girona, Banyoles Televisió, Empordà Televisió, Olot Televisió, Televisió Costa Brava i Televisió La Selva. Dues ràdios, Ràdio Estel i Radio María en faran el seguiment. No faltarà l’streaming pel Youtube i l’Instagram del Bisbat de Girona.

Amb motiu d’una ordenació episcopal és tradició en l’Església dissenyar un senyal heràldic que reflecteixi el ministeri del futur bisbe. En el cas de fra Octavi Vilà, que aquest diumenge serà ordenat bisbe de Girona, l’escut heràldic conté elements de la diòcesi de Girona i de l’orde del Cister, de la qual forma part. Pel que fa al lema, ha escollit «Sigues al capdavant per servir», traducció de l’expressió llatina «præsis ut prodes» de sant Bernat de Claravall. Apareix en el Tractat sobre la Consideració, III, 2. Els lemes dels darrers bisbes gironins han estat «El Senyor ha ressuscitat» (Jaume Camprodon), «La veritat us farà lliures» (Carles Soler) i «Perquè tingueu vida» (Francesc Pardo).