El tot terreny dins del tramvia

Mil anècdotes. En la seva lluita diària contra el frau i la picaresca, aquest inspector del Trambesòs ha viscut innombrables situacions còmiques, emotives i violentes. “M'han intentat subornar amb un ou dur”, relata. Ell aplica el sentit comú com a principal eina. Només així pot acceptar que una iaia viatgi amb el seu nét de 7 anys, sense pagar. “Deia que tenia 4 anys, però el nen cridava: no, àvia, que en tinc 7”. No va multar-la, però sí que la va fer baixar. Durant el sis anys de viatges en el Trambesòs ha desenvolupat un instint prodigiós per enxampar els infractors. “Els veus a venir, potser m'equivoco en un 2%”, afirma amb la seguretat que dóna l'experiència. Es fixa en l'actitud i les pistes que va extraient de les excuses inversemblants que li posen.

A l'estiu, els turistes omplen el tramvia. “Estan mal informats, perquè porten les targetes però no saben que cal validar-les”, lamenta. La resposta de les persones que s'han colat sense pagar sovint no és gens pacífica. “Fem d'esponja i de filtre de la policia”, precisa l'inspector, que denuncia: “Tenim molt poc suport dels cossos policials”. S'ha d'enfrontar a persones agressives o armades. Tot i que compta amb la protecció de dos vigilants i un gos, l'única manera per fer-se respectar és “la paraula”. No només sanciona, sinó que també pot conduir el tramvia, fa els informes d'accidents i és la cara de l'empresa davant dels usuaris. “Som el complement de tot, allà on en falta alguna cosa hi som”.

Té passió per la seva professió. “El tramvia em va canviar la vida”, reconeix. Quan viatja per plaer fora de Catalunya, puja al tramvia de la ciutat i, com és normal, es fixa qui valida el bitllet i qui no.