Ahir, a Banyoles, vàrem commemorar, per partida triple, els 25 anys de la subseu olímpica de Banyoles dels Jocs de Barcelona 92.

El primer, va servir per homenatjar els voluntaris, l’esperit dels Jocs. El segon, per adonar-nos-en, a través d’una exposició, de la gran transformació que van suposar els Jocs per a Banyoles. I el tercer, per constatar que el llegat olímpic de fa 25 anys continua vigent.

Els voluntaris varen esdevenir fonamentals per a l’èxit de les proves que es varen disputar a Banyoles. Ningú com el voluntari encarna l’esperit olímpic, una flama que mai més no s’ha apagat a la nostra ciutat i que ha contribuït a posar-la al mapa esportiu mundial, com ha passat amb les tres competicions de triatló d’aquest passat cap de setmana, amb la presència de 220 voluntaris. La subseu olímpica en va mobilitzar 1.200. El passeig dels Jocs Olímpics Banyoles 92, inaugurat al parc de la Draga, fa justícia a l’esperit olímpic dels voluntaris, que varen contribuir decisivament a fer possible un somni.

Els Jocs del 92 varen transformar Banyoles, físicament i mentalment. L’exposició que es pot visitar des d’ahir a la Fundació Lluís Coromina, Banyoles a la llum dels Jocs Olímpics ’92, de la qual han estat comissaris en Ricard Planas, en Joan Solana i en Lluís Pau, és un exemple gràfic eloqüent de tots aquests canvis, que varen representar un punt d’inflexió històric per a Banyoles des del punt de vista urbanístic i d’infraestructures. Dues dades són suficients per entendre la magnitud d’aquesta transformació. Banyoles ha passat dels 13.500 habitants de l’època als gairebé 20.000 d’ara. Els 15.000 milions de les antigues pessetes que es van invertir a Banyoles van permetre construir el barri de la Vila Olímpica, el parc de la Draga, el passeig Mossèn Constants, l’avinguda de la Farga, la plaça de les Rodes, el pavelló de la Draga o la remodelació del Club Natació Banyoles. També la variant de la C-66, entre d’altres.

L’últim acte, que va tenir la participació d’en Pere Miró, actual director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional i delegat dels Jocs del 92 a Banyoles, va testimoniar el context i les circumstàncies que varen envoltar la celebració d’aquells Jocs. Des de l’escepticisme, fins i tot des de l’oposició inicial d’alguns -fins i tot la preocupació per determinats moments que ens varen tocar viure- fins a l’entusiasme i l’eufòria que van ser capaços de generar, amb un balanç clarament positiu, que avui, amb la perspectiva que dona el temps, ja ningú no nega. Des de les bombes del 1986 i del 1989, reivindicades per Terra Lliure, contra l’Oficina Olímpica i la caserna de la Guàrdia Civil, on hi va haver dos ferits fins a la detenció de tres veïns independentistes en l’anomenada operació Garzón o l’arribada de la flama olímpica amb les tanquetes, actuacions totalment desproporcionades.

El temps sempre dona i treu raons. I el cert és que, 25 anys després, el llegat olímpic continua vigent. En l’esperit d’una ciutat que n’ha fet, de l’esport, un element fonamental de la seva marca, i en l’aprofitament de totes les infraestructures creades per aquells Jocs que la ciutat mai oblidarà.