La lluita de Martin Luther King evoluciona

Un dia abans del seu assassinat, Martin Luther King fill semblava que estava predient la seva mort. “M’agradaria viure una vida llarga, però ara no em preocupa. […] Potser no seré aquí amb vosaltres, però he vist la terra promesa”, va dir en el seu últim discurs, la nit del 3 d’abril del 1968 en una església de Memphis.

L’endemà, al balcó del segon pis del motel Lorraine va caure mort per la bala que, des de l’altra banda del carrer, havia disparat James Earl Ray.

L’assassinat de Martin Luther King va commocionar els Estats Units. La figura unificadora de la lluita pels drets civils de les minories –especialment els afroamericans– desapareixia, deixant orfes la lluita i l’activisme no-violent que van canviar el país els anys cinquanta i seixanta del segle passat.

Avui en dia, no hi ha figura clau que hagi heretat el llegat de King. La seva desaparició va significar el desmembrament de la lluita pels drets civils, la disgregació d’una lluita que havia aconseguit èxits com ara el final de la segregació i el dret al vot, i que esperava que l’impuls portés a la igualtat total. No va ser així. Les protestes van virar cap a l’oposició a la guerra del Vietnam, i la pèrdua de King va diluir la força del moviment.

Sense la figura del venerat reverend no es poden entendre els EUA actuals. Sense el triomf de la seva resistència i lluita pacífica, Barack Obama no hauria estat mai president dels EUA. Sense el seu somni als peus del monument a Abraham Lincoln de Washington, la segregació continuaria vigent.

“Tot i la existència del biaix i la desigualtat racial, el progrés aconseguit per les comunitats de color des de la dècada dels seixanta es pot relacionar directament amb el lideratge de King i els seus aliats”, apunta Victoria Wolcott, experta de la Universitat de Buffalo en el moviment de drets civils.

Inspirat lideratge

Després de la seva mort traumàtica, que va despertar episodis de molta violència arreu del país, ni el context ni el moment històric van afavorir l’aparició d’una figura amb les mateixes mística i capacitat de lideratge. “L’era d’un líder únic i dominant és cosa del passat”, diu Earl Ofari Hutchinson, expert en la figura de King.

“No veig que ningú pugui ser comparat amb el doctor King quant al seu inspirat i valent lideratge”, remata Michael Wenger, expert en desigualtat racial de la Universitat George Washington. Han sorgit líders comparables, com ara el mateix Obama, però segons Wenger la capacitat “d’inspirar” no té punt de comparació.

Sense King, la lluita pels drets civils s’ha concentrat en focus molt concrets i amb objectius molt clars, batalles de caràcter comunitari i local que, fortament canalitzades per les xarxes socials, busquen el canvi en aspectes puntuals, sense estar aixoplugades sota el paraigües ampli d’un líder unitari i global com King.

Racisme que perdura

Què en queda, de la lluita i la figura de Martin Luther King? “La seva estratègia de no-violència continua movent la majoria de l’activisme d’avui dia”, explica Wolcott.

Els Estats Units estan actualment en plena ebullició de protestes socials, en gran part per l’aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca. La seva arribada al poder ha despertat una nova era de l’activisme, en una societat que s’està adonant que perdura i manté el biaix racista i de desigualtat contra les minories i classes desafavorides.

Trump no és l’únic factor –ja fa anys que el moviment Black Lives Matter s’ha convertit en una nova versió de la lluita pels drets civils dels afroamericans–, ni el racisme l’única lluita. Tots els moviments actuals, des del Me Too liderat per les dones fins al Never Again dels joves estudiants que volen control d’armes, passant per la revolució dreamer i les protestes per la violència policial, beuen directament de les línies mestres de Luther King.

Origen

Un activisme actual basat en la no-violència, manifestacions massives i gestos simbòlics no té altre origen que el moviment liderat per King, el dels creuaments del ponts i segudes en bars i restaurants que discriminaven pel color de la pell. No és casual que les últimes manifestacions massives portin per nom “marxa”, emulant el nom de la gran concentració liderada per Martin Luther King al centre de Washington i que el va fer encara més cèlebre amb el seu “somni” d’uns Estats Units més igualitaris i sense racisme. El context actual augura que el moviment de lluita pels drets civils encara té molt recorregut, només falta saber si tindrà èxit. En el camí, no hi ha una altra ruta que la marcada fa més de mig segle per un jove reverend negre assassinat fa 50 anys en un motel de Memphis.